Sant Andreu de la Barca: diferència entre les revisions

 

==Historia==

S'han trobat restes ibèriques (troballes a la capella de Santa Madrona, al Palau) i romanes (jaciment de Can Puigbó i jaciment de Sant Madrona del Palau) a diferents indrets del municipi.

 

L’establiment de la frontera amb el món musulmà al [[riu Llobregat]], al segle IX, va comportar la construcció de castells que protegissin aquests indrets. El castell de [[Castellvell de Rosanes]] fou l’encarregat de garantir la seguretat de la zona.

 

 

Cap als anys 1115 i 1126 el senyor de Castellvell va cedir els seus dominis de Sant Andreu d’Aigüestoses al monestir bagenc de [[Santa Maria de l’Estany]] per tal que els repoblés, cosa que suposa un despoblament degut a les ràzzies musulmanes. No sembla que la iniciativa reeixís ja que els senyors de Castellvell feien anys més tard (1140) una concessió en feu a favor del senyor de Palau.

 

A partir del 1305 i fins al 1330, el topònim del poble, als documents eclesiàstics, figura com Sant Andreu de Matoses.

 

Al 1527 Sant Andreu té una població de setanta veïns i vint-i-tres focs.

 

Durant la [[Guerra de Succesió]] al 1713, les tropes castellanes de Felip V van ocupar tota la plana de Sant Andreu, tot preparant el setge de Barcelona. En aquesta guerra de Successió van morir diversos soldats de Sant Andreu i diversos veïns van haver d’abandonar casa seva.

 

Durant la [[Guerra del Francès]] al 1809 les tropes napoleòniques saquegen Sant Andreu i s’enduen el copó sagrat, els crismes, el cullerot de batejar i el pot de l’extremunció, tots d’argent. A més, van entrar a cases particulars i masies d’on es van emportar objectes de gran valor.

 

 

Al 1945 l’activitat del municipi està dedicada en un 69,27% a l’agricultura i en un 11,22% a la indústria. Trenta anys després (1975), l’agricultura representava ja el 1’1,72% i la indústria el 77,14%. A més la població va créixer moltíssim

 

En els últims anys han continuat arribant immigrants de fora de l'estat i creixent l'industria.