|
==Història==
{{fusió des de|Orígens medievals de Sant Vicenç dels Horts}}
Aquest petit poble té els seus primers signes de civilització al finals del període [[Antiga roma|romà]]. El lloc de Sant Vicenç, dins el terme del castell de Cervelló, s’anomenava antigament [[Garrosa]] ([[955]]), nom que ha de provenir d’un antropònim femení, segurament de la primera aprisiadora del lloc, a la fi del [[segle IX]] o a la primeria del X.
Aquest nom, que apareix el [[959]] en la forma Villagarrosa, caigué en desús a partir de l'any [[1000]], en benefici primer de “''ipsos Ortos Chometales''” ([[986]]), o Sant Vicenç “ad ipsos Ortos Chometales” si s’esmenta la parròquia, i després del topònim actual, Sant Vicenç dels Horts. Els [[Ortos Chometales]], o [[Horts Comtals]], eren un [[alou]] del comte de Barcelona que fou donat pel comte [[Ramon Borrell]] en el seu testament ([[1017]]) al [[monestir de Sant Cugat del Vallès]].
La documentació més antiga, del [[segle X]], es refereix a donacions de terres, vinyes, cases i corts al [[monestir de Sant Cugat]] o a l'[[Església de Sant Miquel (Barcelona)]]. Juntament amb les altres parròquies del terme del castell de Cervelló, la de Sant Vicenç va ser donada a la seu de [[Barcelona]] pel testament del comte[[Miró I de Barcelona]], del [[965]]. El lloc de Sant Vicenç seguí la sort dels altres pobles del terme del castell de Cervelló, que fou venut el [[992]] pel comte de Barcelona a [[Ènnec Bonfill]], i fou posseït pels barons de Cervelló fins l'any [[1297]], que [[Guerau (VII) de Cervelló]][http://ca.wikipedia.org/wiki/Cervell%C3%B3_(llinatge)/ llinatge] el vengué al rei [[Jaume II]]. La baronia de Cervelló pervingué després als [[Pallars]] fins el [[1374]], que fou adquirida per la reina [[Elionor de Sicília]]. El [[1390]] la baronia de [[Cervelló (llinatge)]] pervingué a la ciutat de [[Barcelona]]. El [[1411]] el cavaller [[Arnau de Ballester]] adquirí les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. Es casà amb Aldonça de [[Bellera]] i llur fill, [[Arnau Guillem de Bellera]], fou [[baró de Sant Vicenç, de Cervelló i de Bellera]]. Posteriorment passà als [[Luna]], als [[Ivorra]], als [[Copons]], als [[Pinós]] i als [[Sarriera]].
El castell de Sant Vicenç ja existia el [[1344]], quan s’hi refugià el dissortat rei [[Jaume III de Mallorca]], perseguit per [[Pere el Cerimoniós]], segons que explica la crònica d’aquest rei. Segons el [[Manual de novells ardits]], el [[1594]] partiren els consellers barcelonins cap a Sant Vicenç dels Horts, per prendre les postats dels castells de Cervelló i de Sant Vicenç. El castell de Sant Vicenç devia ser la casa o palau que els [[barons de Cervelló]] i de Sant Vicenç posseïen a la vila de Sant Vicenç dels Horts. És probable que es tractés del gran casal, conegut posteriorment per Cal Perals, que va ser enderrocat el [[1976]]. El casal tenia diverses arcades interiors i, a la façana, al pis baix, uns magnífics finestrals de pedra amb escultures del [[segle XVI]] (gràcies al Museu Municipal de [[Molins de Rei]] foren salvats de la destrucció dos d’aquests finestrals, un dels quals ha estat restaurat i adaptat a una de les seves dependències), mentre que al pis alt hi havia una galeria [[plateresca]], l’ornamentació de la qual era de guix. Al que era portal d’entrada en el moment de la destrucció, hi havia gravat a la llinda, a més d’uns signes religiosos, el nom de Joan Triter i l’any [[1533]]. ▼La decadència de la baronia es palesa a partir del [[segle XV]]. Poc després de la guerra de Separació (1640-52) les relacions locals amb la baronia reprenen la seva normalitat i fins i tot hi ha mostres de bona harmonia amb la celebració de l’acte festiu del 22 de juliol de [[1664]], on es té constància ja del ball típic vicentí conegut com [[La disfressada de Sant Vicenç dels Horts]] a l’ermita de Sant Antoni, bastida justament sobre les ruïnes del castell, del cim de Montpedrós. El declivi senyorial s’accelerà amb els decrets de [[Nova Planta]], dictats per [[Felip V]] ([[1716]]). La repressió que seguí a la [[guerra de Successió]] (1701-14) fou brutal en tot el territori català. La llengua, la cultura i les institucions foren bandejades i els caps de la resistència perseguits i executats. Prova local d’aquesta repressió és l’enderrocament del Castell Vell de [[Cervelló]] per part de les tropes castellanes el [[1716]]. Un fet destacat en la història del Sant Vicenç setcentista és la construcció del pont sobre el Llobregat per ordre del rei [[Carles III]]. La cruenta guerra del Francès sacsejà també la població de Sant Vicenç. Al final del [[1808]], arran de la important [[batalla de Molins de Rei]], Sant Vicenç fou escenari d’una maniobra francesa d’encerclament que donà com a resultat el control del pont de [[Molins de Rei]] i de la línia del Llobregat, amb la qual els francesos s’asseguraren el control sobre bona part de Catalunya. A partir del [[1809]] la resistència del Baix Llobregat prengué forma de guerrilla. A Sant Vicenç dels Horts el fet que l’opció carlina fos ben acollida podria ser degut a l’aïllament ideològic involuntari a què fou sotmesa la vila arran de la construcció de la carretera de Carles III que desviava el trànsit vers [[Esplugues]], [[Sant Feliu]] i [[Molins de Rei]]. Després de la Revolució de Setembre del [[1868]] es produeixen canvis polítics que són fruit de la implantació del [[sufragi universal]] masculí, substitutiu del tradicional vot censatari. El [[1876]], en un immoble de l’actual carrer de Mn. Josep Duran, s’instal·là el comú de la vila. No obstant això, la representativitat popular a l’ajuntament encara trigaria anys a ser factible.
El [[15 d’abril de 1931]], coneguts els fets de la plaça de Sant Jaume on [[Macià]] proclamà la [[República Catalana]] dins la [[Federació de Repúbliques Ibèriques]], s’organitzà una assemblea i es formà un comitè revolucionari encarregat de pressionar el consistori per a la proclamació de la República, fet que encara no s’havia produït formalment a la vila. La [[guerra civil]] de [[1936-39]] es desenvolupà a la població segons la tònica general del conflicte. El [[1937]] el municipi de Sant Vicenç dels Horts canvià el seu nom pel d’Horts del Llobregat. A Sant Vicenç, el [[1939]], el govern municipal va ser ocupat per una comissió gestora que dugué a terme una forta repressió contra els vençuts.L'any [[2007]] es van trobar unes [[Àmfora (recipient)|àmfores]] i un forn romà. El signes posteriors són de principis del mil·lenni passat on es veu el nom del poble Sant Vicen dels ortis. On es veu clarament que la vall del [[Llobregat]] ha estat plegada de camps de conreu. Hi ha un edifici que és del [[segle XIV]], el molí dels frares que es de l'any [[1315]]. El següent signe és la construcció de Can Pujador i de l'església barroca de Sant Vicenç màrtir a començaments del [[segle XVII]]. El següent signe són els mapes i fotografies del [[segle XIX]] de Sant Vicenç dels Horts en què la població no superava els mil habitants per molt poc. Durant els primers anys del [[segle XX]], aquest poblet va patir la primera gran onada de gent barcelonina rica que hi construïa les seves cases. En aquell moment els estils que van ser projectats pels arquitectes eren el [[modernisme]] i el [[noucentisme]] que va fer que s'aixequessin molts edificis com: Can Comamala, Can Roca, Can Trian, Societat La Vicentina, Centre Catòlic... El següent canvi demogràfic es produí als anys 60 quan l'èxode de gent de les comunitats autònomes més pobres es traslladà cap a les grans ciutats i rodalies.
▲El castell de Sant Vicenç ja existia el [[1344]], quan s’hi refugià el dissortat rei [[Jaume III de Mallorca]], perseguit per [[Pere el Cerimoniós]], segons que explica la crònica d’aquest rei. Segons el [[Manual de novells ardits]], el [[1594]] partiren els consellers barcelonins cap a Sant Vicenç dels Horts, per prendre les postats dels castells de Cervelló i de Sant Vicenç. El castell de Sant Vicenç devia ser la casa o palau que els [[barons de Cervelló]] i de Sant Vicenç posseïen a la vila de Sant Vicenç dels Horts. És probable que es tractés del gran casal, conegut posteriorment per Cal Perals, que va ser enderrocat el [[1976]]. El casal tenia diverses arcades interiors i, a la façana, al pis baix, uns magnífics finestrals de pedra amb escultures del [[segle XVI]] (gràcies al Museu Municipal de [[Molins de Rei]] foren salvats de la destrucció dos d’aquests finestrals, un dels quals ha estat restaurat i adaptat a una de les seves dependències), mentre que al pis alt hi havia una galeria [[plateresca]], l’ornamentació de la qual era de guix. Al que era portal d’entrada en el moment de la destrucció, hi havia gravat a la llinda, a més d’uns signes religiosos, el nom de Joan Triter i l’any [[1533]].
==Política==
|
