Departament d'Artigas

Artigas (en castellà i oficialment Departamento de Artigas) és un departament de l'Uruguai. La seva capital és la ciutat homònima. Ubicat al nord del territori, limita al nord i a l'est amb el Brasil, del qual està separat pel Riu Cuareim, al sud amb el departament de Salto i a l'oest amb la República Argentina, de la qual està separat pel Riu Uruguai. És l'únic dels 19 departaments que limita amb dos països. La seva superfície és d'11.928 km² (una mica més gran, en comparació, que la regió de Múrcia), el que el converteix en el cinquè departament més extens del país.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaDepartament d'Artigas
Artigas (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 30° 37′ 27″ S, 56° 56′ 42″ O / 30.6242°S,56.945°O / -30.6242; -56.945
EstatUruguai Modifica el valor a Wikidata
CapitalArtigas Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població73.378 (2011) Modifica el valor a Wikidata (6,15 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície11.928 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud100 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1r octubre 1884 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2UY-AR Modifica el valor a Wikidata

En el seu vèrtex nord-oest es troba Bella Unión, ciutat que rep aquest nom, ja que es troba a la frontera amb el Brasil i l'Argentina.

Geografia

modifica

Orografia

modifica

A la seva terra aflora gairebé exclusivament el basalt, part del gran mantell volcànic que cobreix 800.000 km² a la conca dels rius Paranà i l'Uruguai. La Cuchilla de Belén (les Cuchillas a l'Uruguai són cadenes de turons) recorre el departament d'est a oest, dividint les pluges i portant les seves aigües cap al riu Cuareim, al nord, i cap al riu Arapey Chico, al sud. El terreny és en aquesta zona ondulat, per trams molt pedregosos.

Hidrografia

modifica

El paisatge dona lloc a petites trencades que allotgen cursos d'aigües netes. Cap al riu Cuareim flueixen llargs rierols, com el Cuaró, el Tres Cruces, el Yacutujá i el Catalán.

Toponímia

modifica

Característica sortint del departament d'Artigas és la seva toponímia d'origen guaraní. Rius, rierols, puigs, flora i fauna conserven les veus dels antics pobladors de la terra. Arapey: riu dels camalotes; Butiá: palmera; Cuareim: potser de guará: tribu; Cuaró: cova ocupada; Cuñapirú: dona flaca; Cururú: gripau roncador; Itacumbú: pedra que esclata; Itapebí: pedra prima; Mandiyú: cotó; Ñandubay: arbre fruiter; Ñacurutú: mussol; Ñapindá: arbre espinós; Ñaquiñá: cigala; Yacaré: cocodril de poc mida; Yacuí: de yacú, gall dindi muntès; Yaguary: jaguar; Yucuyá: escurçó; Yuquerí: planta; Uruguai: riu dels cargols.[2] Així mateix, l'arroyo Catalán, que dona origen a la Costa del Catalán, a Artigas, i altres petits poblats com Adrall, donen fe del predomini de pobladors catalans a la zona.

Flora i fauna

modifica

Artigas té una vegetació molt variada, principalment pel que fa a arbres d'eucaliptus, ceibo, roure, opúnties, guaiabes i llorers. Són molt dispersos les bellaombres i els romers. Al voltant de les vies fluvials hi ha el bosc galeria (ibirapitá, timbó, garrofer), molt semblant al d'estil missioner.[1]

El riu Cuareim presenta abundant forest natural en les seves riberes, tenint al seu marge brasiler una amplada aproximada de 2.000 m, de muntanya espessa, a la rodalia de la desembocadura del rierol Catalán Grande.

La fauna es compon de rhea americana[3] (criats i exportats a l'estranger), guineus grises, mosteles i mulites. A la rodalia de la muntanya habiten aus de muntanya, ters, capibaras, ratpenats, porcs espins, sargantanes, llebres, caimans, creuers, yaras, escurçons de cascavell, etc.

A la rodalia de la Piedra Pintada es troba una reserva natural, anomenada Reserva de Fauna Autòctona; aquesta es troba oberta al públic, en la qual es pot visitar els animals autòctons i alguns en perill d'extinció.

Fauna d'Artigas
           
Capibara - Hydrochoerus Hydrochaeris Yacaré Overo - Caiman Latirostris Guineu de muntanya - Cerdocyon Thous Entrerrianus Tatu Crioll - Dasypus Novemcinctus Llúdriga - Myocastor Coypus Llúdria cuallarga - Lontra Longicaudis
           
Mostela - Didelphis Paraguayensis Mao Pelada - Procyon Cancrivorus Coatí - Nasua Nasua Llangardaix Bothrops alternatus Cascavell - Crotalus durissus terrificus
           
Rhea americana Perdiu - Nothura maculosa Ter - Vanellus chilensis Llebre - Lepus europaeus Gripau Cururu - Bufo marinus Hoplias malabaricus

Economia

modifica
 
Plantacions a Bella Unión, nord d'Artigas.

Els recursos naturals determinen tres activitats, en la major part s'explota la ramaderia extensiva, amb bovins i ovins, i productes de granja. A les prades brunes, negres i sorrenques properes a Salto predomina l'activitat agrícola, en especial arròs, blat, blat de moro i cítrics. Al sud de la capital d'Artigas, predominen els gresos de Tacuarembó i el basalt. Aquesta zona dona lloc a l'explotació agrícola de baix rendiment econòmic. També existeix una explotació minera sense gran desenvolupament de pedres semiprecioses - principalment àgates i ametistes - a la conca dels rierols Seco, Tres Cruces i Cuaró i en els pendents de les cuchillas Yacaré, Cururú, Belén i Catalán. L'activitat industrial es caracteritza per: talla de pedres semiprecioses, adoberies, ingeni sucrer, indústria fustaire, congelació de fruites i verdures. I entre els seus atractius turístics es compta amb el parc sobre el riu Cuareim i la Barra en Bella Unión.

Demografia

modifica

La població total del departament se situa en 78.019 persones (2,4% del total del país i 4,1% de l'interior). Mostra una estructura més jove respecte a la de l'interior, especialment en el tram de 0 a 14 anys (i més nítid entre 6 i 14 anys).

La distribució per àrea geogràfica és majoritàriament urbana (90,8%), guarisme menor al del total del país però major al total de l'interior, pel que en el medi rural viuen 7.177 persones (restant 9,2%).

Al departament hi ha 3.328 persones (4,3% del total), que viuen en assentaments irregulars, tots ells localitzats a l'àrea urbana. D'aquesta població 1.700 són homes i 1.328 són dones, tot segons dades del cens de 2004.[4][5]

Principals centres urbans

modifica

(Pobles o ciutats amb una població de 1.000 o més persones - dades del cens de l'any 2004.[5])

Ciutat/Poble Població
Artigas 41.687
Baltasar Brum 2.472
Bella Unión 13.187
Las Piedras 2.164
Pintadito 1.487
Tomás Gomensoro 2.818

Altres nuclis urbans

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Artigas a l'Enciclopèdia Geogràfica de l'Uruguai (castellà)
  2. Tacuy Arxivat 2010-04-07 a Wayback Machine. (castellà)
  3. Animals autòctons de l'Uruguai Arxivat 2011-09-12 a Wayback Machine. (castellà)
  4. INE - Artigas Arxivat 2012-08-21 a Wayback Machine. (castellà)
  5. 5,0 5,1 INE - Cens Fase I - Divulgació de resultats Arxivat 2012-08-17 a Wayback Machine. (castellà)