134 aC
any
El 134 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Flac i Emilià o també any 620 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «134 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 134 aC (cxxxiv aC) |
| Islàmic | 779 aH – 778 aH |
| Xinès | 2563 – 2564 |
| Hebreu | 3627 – 3628 |
| Calendaris hindús | -78 – -77 (Vikram Samvat) 2968 – 2969 (Kali Yuga) |
| Persa | 755 BP – 754 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 117 |
| Ab urbe condita | 620 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC | |
| Anys | |
| 137 aC 136 aC 135 aC - 134 aC - 133 aC 132 aC 131 aC | |
Esdeveniments
modificaJudea
modifica- Joan Hircà, que era Summe Sacerdot sacerdot i príncep o etnarca de Judea després de l'assassinat del seu pare Simó Macabeu, és assetjat a Jerusalem pel rei selèucida Antíoc VII Sidetes.[2]
República Romana
modifica- Aquest any són elegits cònsols Publi Corneli Escipió Africà Emilià i Gai Fulvi Flac.[3]
Sicília
modifica- Corneli Lèntul, pretor a Sicília, s'enfronta als esclaus en la guerra servil i és vençut de forma humiliant.[4]
- Fulvi Flac és enviat a Sicília contra els esclaus revoltats a la dirigits per Èunous, però no obté cap victòria destacada.[3]
Hispània
modifica- Escipió Emilià és enviat a Hispània Citerior per posar final a la guerra de Numància. Recluta 20.000 homes i 40.000 soldats aliats, entre ells la cavalleria númida de Jugurta. Construeix una anella de set fortaleses al voltant de Numància, abans de començar el setge. Després de patir la pesta i la fam, la majoria dels numantins supervivents es suïciden abans de rendir-se a Roma l'any següent, el 133 aC.[5]
- Quint Fabi Buteó és qüestor aquest any i el seu oncle (segons Apià) Escipió Emilià, li dona el comandament de quatre mil voluntaris allistats a Roma per lluitar contra els celtibers a la guerra de Numància.[6]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIII, 7
- ↑ 3,0 3,1 Titus Livi. Epítom, LVI
- ↑ Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, III, 19, 7
- ↑ Smith, William (ed.). «22. Scipio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 84