La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía;[1] de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dona l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.[2] A diferència de l'autarquia, un concepte de filosofia moral, l'anarquia es refereix a una situació de l'ordre polític.

En la filosofia política la paraula anarquia és polisèmica, o sigui que el seu ús pot referir-se a nocions diferents. La primera noció al·ludeix al desordre polític produït després del col·lapse d'un Estat en no poder aplicar la llei sobre el seu territori, o al que pot donar-se enmig d'un greu conflicte institucional en el qual ningú no arriba a exercir la direcció de l'Estat o el seu reconeixement està en disputa (en aquest cas, anarquia és sinònim de caos).

La segona noció al·ludeix a una forma de govern que prescindeix d'Estat i on les institucions són formades pel lliure acord, és a dir, sense usar la força per obligar a d'altres, així com en termes generals l'anarquisme planteja una societat políticament organitzada sense Estat.[3][4] La idea comuna dels anarquistes és que consideren que l'Estat és innecessari i també directament perjudicial en la mesura que atempta contra les llibertats dels individus. El concepte d'anarquia és sinònim d'acràcia, també anomenada per alguns autors ordre natural. Els anarquistes de diferents corrents difereixen en gran manera de la forma exacta d'aquesta societat ideal. El principi bàsic en el qual estan d'acord és en la no-existència d'un Estat central dins d'un sistema de no-agressió, o anarquia. Dins d'aquest marc, la majoria de tendències anarquistes proposen que un sistema d'associació voluntària d'un tipus o un altre pot proporcionar els serveis per als quals els éssers humans han confiat en les institucions coercitives externes de l'Estat. Les formes d'associació desitjables i possibles en absència de govern són objecte de nombrosos debats, segons l'expressat en els debats entre l'anarcocapitalisme (que proposa que el mercat lliure solucioni aquests problemes) i l'anarcosocialisme (que tendeix a defensar un sistema col·lectivista descentralitzat).

En matèria de doctrina de relacions internacionals s'anomena anarquia a l'apreciació que els Estats són autònoms davant el dret internacional en la mesura que no existeix un govern mundial per sobre els governs nacionals.

Anarquia en la història

modifica

Caos polític i col·lapse d'estats

modifica

A continuacó es llisten cronològicament algunes de les anarquies (aquí significant una situació caòtica després del col·lapse d'un estat o una etapa de convulsió en la qual no hi ha un govern reconegut en un país) que s'han donat al llarg de la història:

Societats organitzades sense estat

modifica
 
Símbol tradicional de l'anarquia i l'anarquisme.

A continuació es llisten cronològicament algunes de les anarquies (aquí significant una forma d'organització política sense govern) que s'han donat al llarg de la història:

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Vegeu:
  2. «Anarquia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Sheehan, Sean. Anarchism, Reaktion Books 2004, pàg. 25-26 "una distinció pertinent per a l'ideal anarquista és la diferència entre el govern, referint-se a l'Estat, i govern, referint-se a l'administració d'un sistema polític. Els anarquistes, com tots, tendeixen a utilitzar la paraula govern com a sinònim d'Estat, però el que és rebutjat per l'oposició apriori de l'anarquisme cap a l'Estat no és el concepte de govern com tal, sinó la idea d'un Estat sobirà que reclama i demanda obediència, i si és necessària la vida, dels seus súbdits"
  4. L'anarquia com a ordre polític: "L'anarquia és la màxima expressió de l'ordre, basat en coses naturals, sense coaccions ni violència." Élisée Reclus. "La llibertat no és la filla, sinó la mare de l'ordre." Pierre-Joseph Proudhon
  5. Llei i Justícia en la Societat Celta Irlandesa Arxivat 2008-03-24 a Wayback Machine.. Extret del Llibre "For A New Liberty" de Murray Rothbard.
  6. «One hundred years of anarchy».
  7. Makhno i l'exèrcit insureccional a Ucraïna
  8. Lehning, Arthur. Marxisme i Anarquisme en la Revolució Russa Arxivat 2008-08-07 a Wayback Machine.