Clorur de liti

compost químic

El clorur de liti, LiCl, és una sal formada per cations liti, Li+ i per anions clorur, Cl. És un compost inorgànic iònic típic. La seva estructura cristal·lina és cúbica com la del clorur de sodi. És un compost molt higroscòpic. És molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona, molt més que el clorur de sodi o el clorur de potassi. La seva toxicitat en rates via oral és DL50 526 mg/kg.

Infotaula de compost químicClorur de liti

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular41,985 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolimmunologic adjuvant (en) Tradueix i antimanic agents (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaClLi Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Li+].[Cl-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Moment dipolar elèctric7,129 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió610 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició1.383 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric7,129 D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

Preparació

modifica
LiOH + HCl → LiCl + H₂O
2 Li + Cl₂ → 2 LiCl

Reaccions químiques

modifica

El clorur de liti s'empra com a font d'anions clorur. Com la resta de clorurs solubles precipita clorurs de sals insolubles, com per exemple el clorur de plom (II):

2 LiCl(aq) + Pb(NO₃)2(aq) → PbCl2(s) + 2 LiNO3(aq)

Aplicacions

modifica
  • El clorur de liti s'empra en la producció de liti mitjançant l'electròlisi de LiCl/KCl fus a 450 °C. LiCl s'empra també en les soldadures d'alumini realitzades en els automòbils.
  • En medicina el clorur de liti, presentat com una dissolució injectable de 0,15 mmol/ml, és un agent de diagnòstic que s'empra amb el Sistema LiDCO per a la mesura in vivo del cabal cardíac (la quantitat de sang que el cor bomba cada minut).
  • També el LiCl s'empra en el marcatge de vins destinats a la destil·lació.[1]
  • En química orgànica s'empra com a reactiu de síntesi.[2]
  • Per generar aversió de les ovelles i cabres a les fulles i branques d'oliveres i vinyes i així poder utilitzar aquests ramats per a eliminar les males herbes dels camps cultivats. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona ho han fet amb èxit en animals joves als quals després d'alimentar-los amb brots d'oliveres i vinyes, se'ls dona clorur de liti la qual cosa els genera una aversió permanent per aquestes plantes cultivades i només es mengen les males herbes. S'evita així haver de tractar amb herbicides.[3]
  • En solució amb aigua (35-40%) també s'utilitza en sistemes d'assecament industrial d'aire, fent passar l'aire que es vol assecar a través d'una dutxa de solució de clorur de liti que absorbeix gran part de la humitat de l'aire.

Referències

modifica
  1. CENTRICH, F. i DELGADO, P. (AESA) Dictamen del Comité Científico de la AESA sobre una cuestión presentada por la Comunidad Autónoma de Castilla-La Mancha relativa a la evaluación del riesgo en relación con el empleo del cloruro de litio como marcador en vinos con destino a la destilación (2006) http://www.aesa.msc.es/aesa/web/FileServer?file=C.C%20Castilla-laMancha.pdf&language=es_ES&download=yes[Enllaç no actiu]
  2. CAHIEZ, G. i LABONE, B. Acilación de compuestos de Grignard con cloruros de ácidos carboxílicos, catalizada con manganeso, Tetrahedron Lett., 4439 (1992)
  3. «Público.es Ciencia». Arxivat de l'original el 2012-09-16. [Consulta: 24 setembre 2012].

Bibliografia

modifica


`