Euante (satèl·lit)

Euante (del grec antic Ευάνθη) també conegut com a Júpiter XXXIII, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter. Fou descobert l'any 2001 per un equip conduït per Scott Sheppard de la Universitat de Hawaii.

Infotaula objecte astronòmicEuante
Designació provisionalS/2001 J 7 Modifica el valor a Wikidata
Altres designacionsJúpiter XXXII Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Júpiter i satèl·lit irregular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perScott S. Sheppard
David C. Jewitt
Jan Kleyna Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment11 desembre 2001 Modifica el valor a Wikidata
EpònimEuanthe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cos pareJúpiter Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Apoàpside25.624.400 km Modifica el valor a Wikidata
Periàpside15.973.600 km Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a20.797.000 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,2321 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P620,49 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i148,91 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)22,8 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa45 Pg[1] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial0,0012 m/s²[1] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,04 Modifica el valor a Wikidata

Característiques físiques

modifica

Euante té uns 3 quilòmetres de diàmetre, i orbita a una distància de Júpiter d'uns 20.799.000 quilòmetres en 598,093 dies, amb una inclinació de 143° de l'eclíptica (142° de l'equador de Júpiter) i amb una excentricitat de 0,2001. Eunaté pertany al grup d'Ananké un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.[2]

Denominació

modifica

Euante rebé la denominació provisional S/2001 J 7.[3][4] Rebé, a l'agost de 2003, el nom definitiu d'Euante, que segons la mitologia grega era la mare de les Gràcies.[5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  2. Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)
  3. IAUC 7900: Satellites of Jupiter 2002 Maig (descobriment)
  4. MPEC 2002-J54: Eleven New Satellites of Jupiter 2002 (anglès)
  5. IAUC 8177: Satellites of Jupiter, Saturn, Uranus agost 2003(anglès)