Jahvè (antic Déu d'Israel i Judà)

antic déu nacional d'Israel i Judà
Aquest article tracta sobre el déu nacional dels regnes de l'edat del ferro d'Israel i Judà. Si cerqueu la concepció jueva moderna de Jahvè, vegeu Déu en el judaisme i Déu en les religions abrahàmiques. Si cerqueu el nom "YHWH" i la seva vocalització, vegeu Tetragrama bíblic.

Jahvè era el déu nacional de l'antic Israel i Judà.[1] Els orígens del seu culte arriben almenys a la primera edat del ferro, i probablement a l'edat del bronze final, si no una mica abans,[2] i en la literatura bíblica més antiga posseeix atributs atribuïts típicament a les deïtats del temps i de la guerra, donant fruit a la terra i liderant l'exèrcit celestial contra els enemics d'Israel.[3] Els primers israelites eren politeistes i adoraven Jahvè juntament amb una varietat de déus i deesses cananees, com El, Aixera i Baal.[4] En segles posteriors, El i Jahvè es van combinar i els epítets vinculats a El com El Shaddai es van aplicar només a Jahvè,[5] i altres déus i deesses com Baal i Aixera van ser absorbits en la religió jahvista.[6]

Cap al final de la captivitat babilònica, es va negar l'existència mateixa de déus estrangers, i Jahvè va ser proclamat com el creador del cosmos i l'únic Déu veritable de tot el món,[7] donant naixement al judaisme.

El nom de Jahvè

modifica

Durant el període del Segon Temple, parlar el nom de Jahvè en públic es va considerar un tabú,[8] i els jueus van començar a substituir altres paraules, principalment adonai (אֲדֹנָי, "el meu Senyor"). A l'època romana, després del setge de Jerusalem i la destrucció del seu temple, l'any 70 dC, la pronunciació original del nom del déu es va oblidar completament.[9]

Referències

modifica
  1. Miller i Hayes, 1986, p. 110.
  2. Miller, 2000, p. 1.
  3. Hackett, 2001, p. 158–59.
  4. Smith, 2002, p. 7.
  5. Smith, 2002, p. 8, 33–34.
  6. Smith, 2002, p. 8, 135.
  7. Betz, 2000, p. 917.
  8. Leech, 2002, p. 59–60.
  9. Leech, 2002, p. 60.