Oclusiva bilabial sorda

La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu [p] en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.

Infotaula IPAOclusiva bilabial sorda
p
Número AFI101
Codificació
Entitat (decimal)p
Unicode (hex)U+0070
X-SAMPAp
Kirshenbaump
Braille⠏ (braille pattern dots-1234)
So
noicon

És un dels fonemes més freqüents en totes les llengües, tot i que un 10% dels idiomes que contenen la seva parella sonora, [b], no tenen aquest fonema (com l'àrab). Existeixen diferents variacions o al·lofons del fonema, com la p aspirada o la labialitzada. Algunes d'aquestes variacions poden tenir caràcter fonemàtic, com passa en georgià.

Trets distintius

modifica
  • És una consonant sorda.
  • El seu mode d'articulació és oclusiu, cosa que significa que hi ha una interrupció momentània total del pas de l'aire.
  • El seu punt d'articulació és bilabial, és el contacte entre els dos llavis el que causa la interrupció de la columna d'aire.
  • És un so egressiu central, perquè l'aire surt dels pulmons i passa pel centre de la llengua
  • És un so oral.

En català

modifica

Correspon al so del català de la lletra p (per exemple pare), excepte en casos de sonorització, i de la lletra b ensordida a final de mot o davant de consonant sorda (per exemple cub).