Pastora Imperio

actriu espanyola

Pastora Rojas Monje, més coneguda pel seu nom artístic Pastora Imperio (Sevilla, 1885[1] / 1888[2] / 1889[3] - Madrid, 1979) va ser una bailaora gitana de folklore flamenco. Les seves actuacions incloïen estils diversos com les jotes, el vito, la farruca, soleares, el garrotín, entre d'altres.[1]

Plantilla:Infotaula personaPastora Imperio

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pastora Rojas Monje Modifica el valor a Wikidata
13 abril 1885 ↔ 13 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (89/99 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsVerd Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsNegre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbailaora, cantant
Activitat1900 Modifica el valor a Wikidata - 1959 Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMatilde Coral Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRafael Gómez Ortega (1911–1934) Modifica el valor a Wikidata
ParesVíctor José Rojas Teresa Modifica el valor a Wikidata  i La Mejorana Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0408278 TMDB.org: 1048999
Find a Grave: 16537667 Modifica el valor a Wikidata

Va gravar una important quantitat de discs, a més a més de participar en algunes pel·lícules. Va gravar nombroses cançons entre les quals destaquen La nieta de Carmen, Trianerías i Mis ojos son verdes.

Formà part de la gernació artística en què també brillaren, en les primeres dècades del segle xx, Antonia Mercé i Luque (La Argentina), Tórtola Valencia, Amalia Molina, Encarnación López (La Argentinita), i altres figures de la dansa i la cançó espanyola.

Biografia

modifica

Pastora va néixer en el si d'una família lligada al món del flamenc i començà de ben jove a rebre classes de ball. Debutà als 13 anys al Saló Japonès de Madrid; després va començar a actuar a l'Actualidades. Va recórrer diverses capitals de l'estat fins que el 1914 va començar gires per França, Cuba, Argentina, Mèxic, d'entre d'altres.[1]

L'abril de 1915 va estrenar El amor brujo de Manuel de Falla, obra que el compositor va escriure en el seu honor.[1] No només va ser el compositor gadità qui va escriure inspirant-se en aquesta artista, també ho van fer poetes com els germans Álvarez Quintero, Jacinto Benavente,[4] Antonio Machado, Ramón María del Valle-Inclán, Ramón Pérez de Ayala, Francisco Villaespesa o Emilio Carrere.[5]

El 1929 es retira de la vida artística fins al 1934 en què reapareix oferint uns recitals de cançons i danses gitanes. Durant aquests anys treballa al teatre Coliseum i a la companyia de Pilar López.[1] El 1958 es retirà definitivament. La seva vellesa va transcórrer allunyada del món de l'espectacle i va morir a l'edat de 90 anys.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Soler i Samsot, Iscle». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2011. [Consulta: 21 juny 2012].
  2. Diccionario de la Música y los Músicos, pàg. 180,
  3. Protagonistas del siglo XX, pàg. 1917.
  4. Espada, Rocío. La danza española: Su estudio y conservación (en castellà). Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997, p.345. ISBN 8485977653. 
  5. Pineda Novo, Daniel. Las Folklóricas (en castellà). J. Rodríguez Castillejo, 1990, p.99. ISBN 8487041396. 

Bibliografia

modifica