Francesc de Borja Moll i Casasnovas

lingüista, filòleg i editor menorquí

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, 10 d'octubre de 1903Palma, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, escriptor, filòleg i editor menorquí, col·laborador d'Antoni Maria Alcover i Sureda en el Diccionari català-valencià-balear.

Infotaula de personaFrancesc de Borja Moll i Casasnovas
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Ciutadella de Menorca (Menorca)
10 d'octubre de 1903
Mort Palma (Mallorca)
18 de febrer de 1991 (87 anys)
Ocupació Lingüista, escriptor, filòleg, professor d'universitat i romanista
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • L'obra del Diccionari de Mossèn Alcover era una empresa d'amor i d'entusiasme, fruit d'una devoció fervorosa a la llengua vernacla i de la decisió enèrgica de salvar-la dels perills que l'amenaçaven i que han fet desaparèixer tantes cultures minoritàries de situació semblant a la nostra.[1]
  Diccionari català-valencià-balear.
  • ... no tinc record que en el Seminari em vagin ensenyar mai res que es referís a la nostra llengua materna, res que em pogués orientar sobre la seva essència i circumstància, ni sobre la manera d'escriure-la ni sobre la seva literatura.[2]
  Els meus primers trenta anys, 1970.
  • Els set primers anys de la postguerra van esser durs, penosos, per a tots els qui crèiem en els valors de "l'agre de la terra" i en la necessitat de defensar-los.[3]
  Els altres quaranta anys, 1975.
  • ... a mi no m'encotilla ningú. Jo sempre he tingut llibertat de posar el que vulgui.[4]
  Entrevista a Personatges, TVE Catalunya, 1 de gener de 1977.

Citacions sobre Francesc de Borja Moll

modifica
  • Quan la llengua catalana estava proscrita a totes les activitats públiques de les Balears, i ignorada a escoles i instituts; quan el règim franquista feia creure als ciutadans que l'idioma dels seus avantpassats era un «dialecte» en vies d'extinció; quan es fomentava que els pares catalanoparlants parlassin el castellà als seus fills com a signe de distinció social; quan el genocidi cultural estava en ple apogeu, un home treballava. Nomia Francesc de Borja Moll.[5]
  «El gegant Francesc de Borja Moll» a Diari de Balears5 d'octubre de 2002.

Referències

modifica
  1. Moll, Francesc de B. «Introducció». Diccionari català-valencià-balear. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 febrer 2017].
  2. Moll, Francesc de B. Els meus primers trenta anys. Mallorca: Editorial Moll, 1970. ISBN 8427304080. 
  3. «Francesc de Borja Moll». Tria de fragments. LletrA, UOC. Arxivat de l'original el 1487974749. [Consulta: 17 febrer 2017].
  4. Casasús, Josep Maria «Francesc de B. Moll». Ara, (18-02-2016) [Consulta: 17 febrer 2017].
  5. «Francesc de Borja Moll». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Arxivat de l'original el 1179955294. [Consulta: 17 febrer 2017].