manca

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmaŋ.kə/, occidental /ˈmaŋ.ka/
• Rimes: -aŋka
• Etimologia: De mancar, segle XIX.

manca f. ‎(plural manques)

1. mancança

   «En un entorn on impera la masculinitat, impera la duresa i una enorme manca d’atenció emocional.» (Xavi Buxeda i Marcet, «Una escola de mascles», Núvol, oct. 2021)

manca f. ‎(plural manques)

1. forma femenina de manc
2. forma femenina de manco

manca f. ‎(plural manques)

1. forma femenina de manc
2. forma femenina de manco

manca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mancar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mancar

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia^ⓘ: /ˈmaŋ.ka/

manca f. ‎(plural manche)

1. forma femenina de manco

manca

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de mancare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mancare

manca

1. grafia acadèmica de mança