nombre

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈnɔm.bɾə/ⓘ, balear /ˈnom.bɾə/
Occidental:	/ˈnom.bɾe/

• Etimologia: Del català antic nomre amb consonant epentètica, del llatí numerus, de l'arrel protoindoeuropea *nem- ‎(«assignar, distribuir»), segle XIV. Doblet de número.

nombre m. ‎(plural nombres)

1. Nom d'un conjunt de coses que serveix per expressar la quantitat.

   Un gran nombre dels seguidors de l'equip va anar a veure l'entrenament.

• número, xifra, quantitat

• nombrós

nombre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nombrar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nombrar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nombrar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb nombrar

• Síl·labes: nom·bre (2)
• Heterograma de 6 lletres (bemnor)
• Anagrames: bornem, bromen, ombren

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnom.bɾe/
• Rimes: -ombɾe
• Etimologia: Del llatí nomen ‎(«nom»). Doblet de nómina.

nombre m. ‎(plural nombres)

1. nom (apel·latiu)

• nombrar
• nominal

nombre

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb nombrar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb nombrar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb nombrar

• Síl·labes: nom·bre (2)
• Heterograma de 6 lletres (bemnor)
• Anagrama: bromen

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre nombre

• Pronúncia: /nɔ̃bʁ/
• Etimologia: Del llatí numĕrus. Doblet de numéro per via l'italià.

nombre m. ‎(plural nombres)

1. nombre, xifra, quantitat.

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre nombre