Vés al contingut

Charlie Rivel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:50, 13 set 2013 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Charlie Rivel, Viena, 1972.
Monument dedicat a Charlie Rivel a Montjuïc

Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre, (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983) fou un pallasso català. Una interjecció trista de llop, una llarga samarreta, la cadira i la guitarra són els atributs amb què Charlie Rivel va ser anomenat el millor pallasso del món.[cal citació]

Fill de Pedro Rivels Andreu Pausàs (fuster de Sants, actualment un barri de Barcelona) i de Marie Louise Lassarre, va néixer a Cubelles, en un estable com ell deia. Josep i els seus cinc germans : Maria Lluisa (1897-1916), Polo Rivel (1899-1977), Renato René Rivel (1903-1976), Marcel (1906-1970) i Roger (1909-2001) Andreu Lassarre, van fundar una dinastia que encara avui dia segueix donant guerra.

El 15 de gener de 1920 es casa a València amb Carmen Busto Riensa [1] (filla del pallasso : Gregorio Busto). D'aquest matrimoni nasqueren quatre fills : Paulina (17 de febrer de 1921), Juanito (3 de gener de 1923), Charlie Junior (31 de desembre de 1925) i Valentino (29 de juliol de 1927).

Al juny de 1982, deu anys després de la mort de la seva primera esposa, es casa en segones nupcies amb Margarida Camas Reig.[2]

Van aconseguir fer-se un lloc entre les primeres figures del circ quan aquest encara tenia les constants vitals en forma. Als tres anys Josep va debutar en el seu primer número còmic en el qual imitava un forçut i 20 anys més tard es produïa una llegendària anècdota en la qual un estupefacte Charles Chaplin li va deixar anar: M'imita vostè o sóc jo qui l'imita a vostè?. L'esclat de la Segona Guerra Mundial va coincidir amb la trobada de Rivel i la seva veritable personalitat (samarreta, cadira i guitarra). Va ser llavors quan va quedar atrapat durant dos anys en l'Alemanya nazi, obligat a complir els contractes firmats.

El 1954 va tornar a Barcelona per la Mercè com a figura del cartell del Circ Price, convertit ja en el Charlie Rivel udolador que tots recordem.

El seu últim moment estel·lar es produí l'any 1971 gràcies a la seva participació en la pel·lícula I clowns de Federico Fellini.

L'any 1973 va actuar com a estrella invitada en el Festival d'Eurovisió, durant el recompte de vots.[3]

Va morir el 26 de juliol de 1983 a Sant Pere de Ribes a causa d'un atac de cor.

L'any 2007 es va estrenar El pallasso i el Führer, una pel·lícula d'Eduard Cortés on Ferran Rañé interpreta Charlie Rivel.

A Cubelles hi ha una exposició permanent en homenatge a la seva figura, a la plaça del Castell.[4]

Anècdota

  • A partir de 1935 i fins a finals de la guerra abraça el nazisme treballant per al departament de propaganda del Tercer Reich. En aquesta situació, manté relacions amistoses amb Hitler i Goebbels. Són fets avalats per la mateixa família Andreu.[5] Posteriorment, en finalitzar la guerra, Charlie demana ajuda al General Franco, el qual, li proporciona passaport i entrada a Espanya.

A Catalunya, oculta el seu passat i rep el guardó "La creu de Sant Jordi".

  • Una de les anècdotes més entranyables de la seva vida artística es va produir quan va entrar a la pista del circ i encara no havia començat l'actuació quan un nen va començar a plorar desesperadament (probablement era la primera vegada que veia un pallasso). Rivel no podia començar a actuar, ja que el públic estava més pendent del plor del nen que del pallasso. Es va apropar a poc a poc cap al nen per fer-li una carícia i intentar-lo calmar, però l'efecte va ser el contrari i el nen va començar a plorar encara amb més força. Rivel es va retirar cap al centre de la pista i va començar també a plorar, desconsoladament, en solidaritat amb la criatura. Amb això n’hi va haver prou. El nen va callar immediatament, amb uns ulls oberts com unes taronges per la sorpresa d'haver descobert que aquell ésser vermell i amenaçador se sabia expressar també amb el seu mateix llenguatge tan transparent i directe: el plor. I Rivel va continuar plorant. Quan, encara amb llàgrimes als ulls, es va tornar a apropar al nen, que ja estava totalment calmat i el mirava bocabadat, la criatura es va treure el xumet de la boca i el va donar a Rivel, en un acte de solidaritat. El plor del pallasso es va acabar i el públic va arrencar a aplaudir. El pallasso va acceptar l'oferiment del nen i, avui, aquell xumet històric es conserva entre les vitrines del Museu Charlie Rivel de Cubelles.

Referències

  1. ↑ The Free Encyclopedia of the International Circus
  2. ↑ Article del diari El País
  3. ↑ Vídeo de l'actuació al Festival d'Eurovisió a Israel
  4. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 56. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. ↑ cal referència

Bibliografia

  • Sebastià Gasch. Charlie Rivel, pallasso català. Ed.Alcides, Barcelona, 1962. 
  • Charlie Rivel. Stakkes Klovn. Nordisk Forlag a.s., Copenhagen and Stockholm, 1971. 
  • Charlie Rivel. Poor Clown. Michael Joseph, Ltd., London, 1973. 071811180-X. 
  • Josep Vinyes Sabatés. Charlie Rivel. Thor, Barcelona, 1983. 84-7327-074-6. 
  • Jordi Jané. Charlie Rivel. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1996. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charlie Rivel

Vegeu també


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Charlie_Rivel&oldid=12146702»