Vés al contingut

Intereslau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:50, 16 nov 2018 amb l'última edició de 81.34.193.86 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

L'intereslau o intereslàvic és una llengua artificial elaborada amb l’objectiu de facilitar la comunicació i la intercomprensibilitat entre els parlants de les diverses llengües eslaves. La gramàtica és basa en l'antic eslau eclesiàstic, però el vocabulari és deriva de les paraules més comunes de les llengües eslaves. Això proveeix un facil enteniment per a persones que usen algun tipus de llengua eslava. Els autors han asseverat que no pretenen que la seva proposta de llengua comuna substitueixi les llengües existents, sinó que ha de servir per facilitar-ne la relació i la comunicabilitat. Valoren que les llengües eslaves són prou properes com perquè sense gaire esforç, puguin utilitzar aquesta nova llengua sense un aprenentatge llarg i difícil.

Està pensada perquè es pugui escriure tant en alfabet llatí com en alfabet ciríl·lic.

Història

El desenvolupament de l'intereslau modern començà el 2006 sota el nom "Slovianski" per un equip de lingüistes de diversos països liderat per Jan van Steenbergen. Deprés el nom del projecte es va canviar a "Intereslau" el 2011. Amb posterioritat, el 2017, el projecte es va fusionar amb una altra proposta de llengua eslava comuna, el nou eslau (o nou eslavònic) del lingüista txec Vojtech Merunka. En el mateix any el primer congrés internacional de la llengua intereslava tingué lloc a la localitat de Nové Město (República Txeca).

Característiques

En la llengua intereslava s'hi distingeixen tres gèneres gramaticals: masculí, femení i neutre. Dins del gènere masculí, s'estableix una distinció entre animat i no animat. Hi ha set casos gramaticals: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu. Com en la resta d'idiomes eslaus amb sistema de casos, els adjectius es declinen de forma lleugerament diferent dels substantius. Hi ha dos nombres gramaticals: singular i plural.