Vés al contingut

Ardea (gènere)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:32, 24 gen 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'ésser viuArdea Modifica el valor a Wikidata

Agró goliat (Ardea goliath)
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaArdeidae
SubfamíliaArdeinae
GènereArdea Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Casmerodius
  • Megalornis Gray, 1841
Espècies
Mireu el text

Ardea és un dels gèneres d'ocells de la família dels ardèids (Ardeidae) i l'ordre dels pelecaniformes, coneguts amb els noms d'agrons o bernats. Aquest gènere inclou les espècies majors de la família, fent 80-100 cm de llargària o encara més. Són aus lligades als aiguamolls, on s'alimenten de peixos, granotes i altres animalons aquàtics. La major part dels membres d'aquest grup crien en grans nius fets de rames, sobre els arbres. Les espècies septentrionals com el bernat americà, el bernat pescaire i l'agró roig migren cap al sud en hivern, encara que els dos primers només ho faran si els seus estanys es congelen. Són aus poderoses amb llargs colls i potes, que romanen immòbils sobre l'aigua poc profunda i després, de sobte, s'apoderen de llurs preses amb un ràpid moviment del cap. Tenen un vol regular i lent, amb el coll retret com és característic dels ardèids, a diferència de les cigonyes, grues i becplaners, que volen amb el coll estès. Aquest gènere es presenta per gran part del món. Són propis de l'avifauna dels Països Catalans el bernat pescaire i l'agró roig.

Taxonomia

[modifica]

Dins aquest gènere s'han reubicat alguns martinets, fins fa poc inclosos al gènere Egretta, quedant format per 14 espècies:[1]

També es consideren dins del gènere ardea algunes espècies extintes a partir de registres fòssils, com és el cas de l'agró de Bennu (Ardea bennuides).

Referències

[modifica]
  1. Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1