Les Torres de Fals
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fonollosa (Bages) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 855-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005476 | |||
| Id. IPAC | 950 | |||
Les Torres de Fals és el conjunt monumental constituït per les restes de l'antic castell de Fals, situat al poble de Fals en el municipi de Fonollosa (Bages). Està format per dues torres de defensa cilíndriques, l'antiga església parroquial de Sant Vicenç i la rectoria. El conjunt està separat del poble per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa.
L'antic castell
El castell de Fals era la clau que obria i tancava el pas del camí ral de Barcelona a Cardona, és per això que els senyors del castell de Cardona en tingueren sempre el domini. Les primeres mencions de la seva existència són de l'any 996.
Les torres
Les dues torres estan separades, defensant els dos extrems del conjunt.
La torre adossada a l'antiga rectoria i a l'església és la més antiga, del segle xi. És de planta circular i una mica deformada de la base. Només a partir dels 3 m d'alçada la construcció comença a prendre la seva forma circular. El diàmetre exterior de la torre és de 9 m i té una alçària d'uns 19,50 m.
A migdia d'aquesta, s'hi situa la torre nova, d'estructura molt simple d'uns 18 m d'alçada i 9 de diàmetre. En els blocs de pedra que la composen encara poden observar-se algunes marques de picapedrers. Aquesta, és una obra de finals del segle XIII i principis del XIV. Està envoltada per un mur, segurament d'època més moderna, ja que està equipat amb unes espitlleres, dissenyades per l'ús d'armes de foc.
L'església de Sant Vicenç
Situada a continuació de l'antic castell, l'església és de planta de creu llatina, orientada de llevant a ponent. Té una nau rectangular capçada amb un cos de planta quadrangular, on hi ha el presbiteri i darrera d'aquest, la sagristia.
Degut al mal estat constructiu de l'edifici, i sobretot a causa del perill d'esfondrament de les voltes i la teulada, s'hi van deixar de fer celebracions. L'indret és el marc que acull des de fa més de 30 anys, la representació del pessebre vivent del Bages.[1]
Des de l'any 2000, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha iniciat unes obres de restauració de l'església.
Referències
Enllaços externs
