avenc

Català[modifica]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈβɛŋ/
	balear /əˈvəŋk/, /əˈvɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /aˈβeŋ/
	valencià /aˈveŋk/, /aˈβeŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: D’origen preromà incert, d’una arrel potser gàl·lica *abinko- ‎(«cavitat subterrània on s'ajunten corrents d'aigua»), d’un cèltic *abonā ‎(«aigua»), en darrera instància del protoindoeuropeu *h₂ékʷeh₂ ‎(«aigua»), segle XI. Cognat de l’occità avenc.

Nom[modifica]

avenc m. ‎(plural avencs)

1. Cavitat natural del terreny on predomina el component vertical o està molt inclinada.

Sinònims[modifica]

• bòfia, gorja

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

avenc

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de avenir
2. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de avencar-se

Miscel·lània[modifica]

• Síl·labes: a·venc (2)

Vegeu també[modifica]

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat, Optimot
• Glossari de Termes Ambientals, Barcelona: Fundació Bancaixa, 1996, p. 41. ISBN 84-88715-60-9