sal

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsaɫ/^ⓘ
• Rimes: -al
• Homòfon: salt
• Etimologia: Del llatí sāl, segle XIII.

sal f. ‎(plural sals)

1. Substància blanca de clorur de sodi, obtinguda principalment de l’aigua de mar, usada com a condiment i conservant.
2. (química) Compost derivat de la neutralització d’un àcid amb una base o un metall.
3. (figuradament) Element que dóna gràcia, agudesa, interès, picantor.

• (clorur de sodi) sal de cuina, sal de taula, salobre (per evaporació)
• (que dóna gràcia) salat

• salar
• salejar
• saler

• salat
• salari
• salina

• Anagrames: als ^(alfagrama), las ^(revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsal/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí sal.

sal f. ‎(plural sales)

1. sal

sal

1. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb salir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /saːɫ/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *sal- ‎(«salabrós»).

sāl m. n. ‎(genitiu salis)

1. sal

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sāl	salēs
Vocatiu	sāl	salēs
Acusatiu	salem, sāl	salēs
Genitiu	salis	salum
Datiu	salī	salibus
Ablatiu	sale	salibus

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.878-879