Jump to content

Prokaryota

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Procariote)
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Prokaryota
Example alt text
Immàgines de genias vàrias de procariotas
Classificatzione sientìfica
Domìniu Prokaryota
Regnos Archaea - Bacteria
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

Cun procariota o procariote (taxon Prokaryota) s'inditat su domìniu chi incluet is microorganismos costituidos dae tzèllulas procariotas, est a nàrrere, tzèllulas chi presentant un'ADN dispèrdidu in su tzitoplasma, sende chi non portant nùcleu tzellulare. Su tèrmine derivat de su gregu: πρό-(pro-), "in antis de" + κάρυον (carion), "nou" o "mèndula", in relatu cun sa farta de su nùcleu tzellulare.[1]​ Su domìniu est costituidu issu etotu dae duos regnos dislindados: Archaea e Bacteria.

Is procariotas o organismos procariotas ant retzidu denùmenatziones vàrias comente Batèriu, Monera e Schizophyta, segunde de sos autores e de is sistemas de classificatzione. Àteros trèmenes usados sunt istados Mychota, Protophyta e Procaryotae.

Is procariotas sunt unitzellulares, francu carchi casu comente is Mixococcales, intre is cales unos cantos tenent tapas multitzellulares in su tziclu de vida.[2] In àteros casos formant colònias mannas, comente in is Cyanobacteria. Is procariotas si caraterizant pro non presentare nùcleu tzellulare, mitocòndrios ne àteros orgànulos. Sa sutapartzidura de sa tzellula est fitiana in su mundu procariota in forma de cumpartimentos, unos delimitados dae proteinas e àteros delimitados dae lipidos.[3] Sunt microorganismos chi possedent unu solu cromosoma denumenadu nucleoide, sa riprodutzione est asessuale peri fissione binària, tenent una bariedade manna de metabolismes e b'ant ispètzies adatadas a totu casta de ambientes, fintzas is prus estremos. Si càrculat chi s'agatent unos 5×1030 procariotas in su mundu.[4]

  1. (EN) Jane B. Reece, Martha R. Taylor, Eric J. Simon, Jean L. Dickey, Campbell Biology: Concepts & Connections, Global Edition, 8ª ed..
  2. (EN) Dale Kaiser, Coupling cell movement to multicellular development in myxobacteria, in Nature Reviews Microbiology, 1º santugaine 2003.
  3. (EN) Dorothee Murat, Meghan Byrne, and Arash Komeili, Cell Biology of Prokaryotic Organelles, in Cold Spring Harb Perspect Biol., Santugaine 2010.
  4. (EN) William B. Whitman, David C. Coleman, and William J. Wiebe, Prokaryotes: The unseen majority, in PNAS, 9 làmpadas 1998.
Classificatzione de sas ispètzies
Haeckel (1894)
Tres regnos
Copeland (1938)
Bator regnos
Whittaker (1969)
Chimbe regnos
Woese (1990)
Tres domìnios
Cavalier-Smith (2004)
Duos domìnios e sete regnos
Animalia Animalia Animalia Eukarya Eukaryota Animalia
Plantae Plantae Plantae Plantae
Protista Fungi Fungi
Protista Chromista
Protista Protozoa
Monera Monera Bacteria Prokaryota Bacteria
Archaea Archaea