El cul o natges està constituït principalment pels tres músculs glutis (gluti major, gluti mitjà i gluti menor), els quals serveixen per a l'elevació i el sosteniment de la pelvis, l'extensió, l'abducció i la rotació del fèmur i l'abducció i la rotació de la cuixa.

Cul
Cul femení
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • El dia que la merda tingui cap valor, els pobres naixeran sense cul.[1]
(en castellà) El día que la mierda tenga algún valor, los pobres nacerán sin culo.
   — Gabriel García Márquez

Dites populars

modifica
  • A en Turrai, li torraven faves al cul i no se'n sentia[2]
  Usat com a rèplica a Tu rai. Turrai fa referència al torrall, un estri de ferro de la llar de foc.
  • Al cul del sac es troben les engrunes.[3]
  • Dimecres, el cul me llepes.[3]
  • El bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera.[4]
  • Els més valents cauen de cul.[3]
  • Els uns neixen amb una flor al cul, els altres amb una banya.[3]
  • Encostipat, cul tancat.[5]
  • Entre cul i cleta es fica una néta.[3]
  • Faena d'ull, faena de cul.[3]
  • Lo cul fa la faena.[3]
  • Parlant de culs, tothom riu.[3]
  • Pel cul entra la lletra.[3]
  • Quan li ha vist el cul, diu que és femella.[3]
  • Qui molt s'abaixa, el cul ensenya.[3]
(var.) Qui molt s'acota, es cul mostra.[3]
  • Qui té cul, no pot dir pet a un altre.[3]
  • Qui té el cul llogat, no seu quan vol.[3]
(var.) Qui lloga el cul, no s'assenta quan vol.[3]
  • Qui vol peix, que es mulli el cul.[3]
(var.) Qui vol peix, que es banyi es cul.[3]
(var.) Qui truites vol agafar el cul s'ha de mullar.[6]
  • Qui pet envia, merda espera. Dita molt emprada a Mallorca quan s’envia algú a fer una feina i la fa incorrectament
  • Tal cul, tal braga.[3]

Endevinalles

modifica
  • Qui és el primer que es va cagar a mar?[7]
  • Tinc una flor que tot l'any fa olor.[7]
  • Un bolsillo rodó que s'obre i es tanca sense cordó.[7]

Frases fetes i locucions

modifica
  • A prendre pel cul![8]
  Expressió amb què s'engega algú, rebutja algú, li desitja mal, etc.
  • Anar de cul.[8]
  Estar molt atrafegat.
  • Anar de cul enrere (o de cul endarrere, o cul arrere).[8]
  Anar a recules. També, en sentit figurat, decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc.
  • Arrossegar el cul (per un lloc)[8]
  Anar-hi molt sovint, ésser-ne concurrent, assidu.
  • Caure de cul.[8]
  Caure endarrere tocant primer el cul a terra. També, en sentit figurat, estar impressionat per una notícia inesperada, la visió d'alguna cosa, etc.
  • Donar (o prendre) pel cul.[8]
  Vulgarment, practicar sexe anal; però també, molestar, empipar, perjudicar.
  • Ésser cul i merda.[8]
  En sentit figurat, ésser inseparables dues persones, ésser carn i ungla.
  • Ésser (o semblar) el cul d'en Jaumet.[8]
(var.) No tenir cul (o no tenir cul per a seure).[8]
  No estar mai quiet.
  • Ésser un cul d'església.[8]
  Anar molt sovint a l'església, passar-hi llargues estones.
  • Ésser un cul de taverna (o de cafè).[8]
  Freqüentar la taverna (o el cafè).
  • Fer caure de cul.[8]
  Ésser espatarrant una cosa, produir una gran impressió.
  • Ficar-se la llengua al cul (o dins el cul).[8]
  Vulgarment, callar.
  • Fica-t'ho (o fiqui-s'ho, o fiqueu-vos-ho, o que s'ho fiqui, o que s'ho fiquin) al cul!'[8]
  Vulgarment, expressió amb què es manifesta menyspreu per una cosa que ofereix o té algú altre.
  • Llepar (o besar) el cul (a algú).[8]
  Vulgarment, mostrar-se baixament servil envers algú.
  • Perdre el cul (per algú o alguna cosa).[8]
  Desviure-s'hi (per algú o alguna cosa).
  • Semblar el cul d'en Jaumet.[2]
  Ser una persona bellugadissa.
  • Tenir el cul pelat (de fer una cosa)[8]
  Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica.
  • Tocar el cul (a un infant).[8]
  Castigar-lo pegant-li a les anques.
  L'anus.

Referències

modifica
  1. Honores, Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez». About.com, 2013. Arxivat de l'original el 1368472066. [Consulta: 21 maig 2013].
  2. 2,0 2,1 Amades i Gelats, 1980.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cul». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Parés i Puntas, 1999.
  5. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  6. Viladot-Puig, 2003.
  7. 7,0 7,1 7,2 Amades, 1982.
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 «Cul». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].
  9. Pàmies, 2011, p. 99.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "viladot" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Bibliografia

modifica