Mort

fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu

La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.

Mort
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Escapa de la mort qui la menysprea; els més porucs, ella els atrapa.[1]
(en llatí) Effugit mortem, quisquis contempserit; timidissimum quemque consequitur.
  Historiae Alexandri Magni Macedonis. Llibre IV. — Quint Curci Ruf
  • La mort és el principi de la inmortalitat.[2]
(en francès) La mort est le commencement de l'immortalité.
  Discurs a la Convenció Nacional, 26 de juliol de 1794 (8 de termidor de l'any II). — Maximilien de Robespierre
  • La categoria d'un personatge sols es patentitza en la mort.[3]
  Mort de Dama, 1931. — Llorenç Villalonga i Pons
  • La mort només té importància en la mesura que ens fa pensar en la vida.[4]
   — André Malraux
  • Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.[5]
  Diccionari per a ociosos, 1964. — Joan Fuster i Ortells
Definició del concepte Morir
  • La mort és el destí que tots compartim. Ningú no se n'escapa. I és com ha de ser, perquè la mort és molt probable que sigui la millor invenció de la vida.
(en anglès) Death is the destination we all share. No one has ever escaped it. And that is as it should be, because Death is very likely the single best invention of Life.
  Discurs de graduació a la Universitat d'Stanford, 12 de juny de 2005. — Steve Jobs
  • L'interrogant que hi ha després de la mort no em preocupa gens, segur que serem feliços, encara que sigui descansar tranquil·lament d'una vegada, senses músiques ni històries.[6]
  Barcelona, 12 de febrer de 2012. — Emili Teixidor
Sobre el seu concepte de la mort
  • Mort, qui t'ha mort?[7]
Fórmula medieval andorrana que s'emprà en l'aixecament judicial dels cadàvers fins que s'establí la primera Constitució del Principat d'Andorra l’any 1993.

Dites populars

modifica
 
La mort no perdona ningú.
  • A les tres, mort o pres.[8]
  • A morts i a anats, records passats.[8]
  • Als morts, millor que un, els porten dos.[8]
  • Contra la mort no hi ha res fort.[8]
(var.) Contra el mal de la mort no hi valen metges.[8]
(var.) Quan arriba la mort, no hi ha remei en cap hort.[8]
(var.) Quan el mal és de mort, les medecines són metzines.[8]
(var.) Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges.[9]
  • De mort només n'hi ha una, però hi ha moltes maneres de morir.[10]
  • Després d'es mort, vendran ses antorxes.[8]
  • Després de mort, ni vinya ni hort.[8]
  • Després que fou mort Pasqual, li portaren l'orinal.[8]
  • Diu el mort al degollat: ¿Qui t'ha fet eixe forat?[8]
(var.) Li diu el mort al degollat: —Qui t'ha fet eixe forat?[11]
  • Diu lo mort al degollat: ¿Qui t'ha tan mal adobat?[8]
  • El corb, quan el tanques es fa el mort.[12]
  • El mort, a la fossa, i els vius a la roba (o i els vius a la taula).[8]
  • El mort, al sot; i el viu, al rebost.[8]
  • Entre morts i ferits, tres carros buits.[8]
  • Home mort no parla.[8]
  • La mort a la terra i el viu a la guerra.[13]
  • La mort és certa, i l'hora és incerta.[8]
  • La mort és filla d'Igualada: no fa torta ni marrada.[8]
  • La mort és platja de la vida.[13]
  • La mort és un desengany de la vida.[8]
  • La mort i la vida, Déu la té.[8]
  • La mort mai té culpa.[8]
  • La mort no perdona ningú.[8]
(var.) De la mort ningú s'escapa, encara que sia Papa.[8]
  • La mort tots els dolors passa.[13]
  • La vida és curta, la mort és certa.[8]
  • Menja bé i caga fort i no temis la mort.[9]
  • Mengem i beguem, que a la mort ja arribarem.[8]
  • Mort el gos, morta la ràbia.[8]
  • Mort i venda, tot ho trenca.[8]
  • Mort jo, els altres que es componguin.[8]
  • Mort jo, mort tothom.[8]
  • Mort, no vinguis que excusa no tinguis.[8]
  • Morta la cuca, mort el verí.[8]
  • Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents.[8]
  • No és mort qui encara alena.[8]
  • No hi ha mort sense atxaca, ni llinatge sense taca.[8]
  • No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor.[8]
  • Quan fonc mort, cridaren credo.[8]
  • Quan fou mort, lo combregaren.[8]
  • Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metge i apotecari.[9]
  • Qui és mort, que jegui.[8]
  • Qui la mort d'altri espera, la seva veu primera.[8]
  • Qui té mort a casa, no va a plorar a casa dels altres.[8]
  • Tal la vida, tal la mort.[8]
  • Trencar el setrill, de mort diu perill.[9]
  • Un mort, quatre ferits i les butxaques plenes.[8]
  • Val més un de mort que molts de ferits.[8]
(var.) Val més que n'hi hagi dos de ferits que un de mort.[14]
  Indica que és millor que cadascú pagui lo seu.

Endevinalles

modifica
  • En què s'assemblen un camí ruixat amb un mort?[15]
Ambdós no tenen pols.
  • Mai ningú m'ha vist la cara,
    però em dibuixen per arreu,
    a la casa on sóc entrada
    els faig sortir amb una creu.[16]
  • Ningú a mon poder s'escapa,
    tant si és jove com si és vell;
    sia dona, rei o papa,
    sucumbeix sota ma capa
    amb el cop de mon coltell.
    Ai d'aquell que jo arreplegui!
    Ja pot dir que oli ha begut!
    Ai del pobre que s'ofegui,
    que per més que ell a Déu pregui,
    quan l'agafo està perdut![16]
  • Tant de nit com de dia no para mai,
    només va de visita fent gran estrall.
    Quan menys s'espera, visitarà,
    i mal rebuda sempre serà.
    Mes qui pel cas va preparat
    la rep content i conformat.[16]
  • Tinc cames i no camino,
    tinc boca i no menjo ni bec,
    orelles i no hi sento,
    tinc ulls i tampoc m'hi veig.[16]
  • Una vella lletja i seca
    que allí on va sempre pesca.[15]
En un sentit simbòlic i abstracte.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Peris i Juan, 2001.
  2. «Citations». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1367655084. [Consulta: 30 març 2013].
  3. Villalonga, 1993, p. 97.
  4. Miralles, Francesc (ed.). Les Eines del bricolatge emocional. Barcelona: Columna, 2010. ISBN 9788466413336. 
  5. Fuster, Joan. Diccionari per a ociosos. Barcelona: Editorial A. C., 1964. 
  6. «Teixidor: "L'interrogant que hi ha després de la mort no em preocupa, segur que serem feliços"». Ara.cat. Barcelona: Ara, 19-06-2012. [Consulta: 23 juny 2012].
  7. Valls, 2006.
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 8,18 8,19 8,20 8,21 8,22 8,23 8,24 8,25 8,26 8,27 8,28 8,29 8,30 8,31 8,32 8,33 8,34 8,35 8,36 8,37 8,38 8,39 8,40 8,41 8,42 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mort». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  10. Espunyes, Josep. Dites, locucions i frases fetes. Tremp: Garsineu, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5 [Consulta: 29 octubre 2014]. 
  11. Fontana et al., 2016, p. 23.
  12. Parés i Puntas, 1999.
  13. 13,0 13,1 13,2 Conca, 1988.
  14. Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
  15. 15,0 15,1 Amades, 1982.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Castellví, 1956.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.
  • Valls, Àlvar. Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà, 2006. ISBN 978-99920-1-629-9. 
  • Villalonga, Llorenç. Mort de dama. 11a ed. Barcelona: Ed. 62, 1993. ISBN 84-297-1735-8.