cos

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔs/^ⓘ
• Rimes: -ɔs
• Etimologia: Del català antic cors, del llatí corpus, segle XII, doblet de corpus.

cos m. ‎(plural cossos)

1. Objecte físic.
2. Organisme, part material dels éssers vius.
3. Institució.

   el cos policial

4. Nucli, part central, nus.
5. Distància entre el punt més alt de la lletra més alta fins al punt més baix de la més baixa.
6. (ortografia del 2016) forma alternativa de cós

• no tenir el cos per a alguna cosa = no suportar-la
• el cos del delicte = la prova definitiva
• en cos i ànima = totalment
• tenir (o quedar-se amb) mal cos = tenir remordiments, males sensacions

• associació, comunitat, corporació
• cadàver, mort
• carn, còrpora, físic
• matèria, substància, sòlid

• Anagrames: osc, soc ^(revers), sóc

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: cos