Vés al contingut

149 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre149 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià149 aC (cxlix aC)
Islàmic794 aH – 793 aH
Xinès2548 – 2549
Hebreu3612 – 3613
Calendaris hindús-93 – -92 (Vikram Samvat)
2953 – 2954 (Kali Yuga)
Persa770 BP – 769 BP
Armeni-
Rúnic102
Ab urbe condita605
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
170 aC 160 aC 150 aC - 140 aC - 130 aC 120 aC 110 aC
Anys
152 aC 151 aC 150 aC - 149 aC - 148 aC 147 aC 146 aC

El 149 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Manili i Censorí o també any 605 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «149 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Àsia Menor

[modifica]

Regne de Macedònia

[modifica]
  • Andrisc, un aventurer que pretenia ser el fill bastard de Perseu de Macedònia, i a qui Demetri I Soter (161 aC-150 aC) havia enviar presoner a Roma, s'escapa cap a Macedònia, on troba molts partidaris, i ajudat per voluntaris tracis, s'apodera de bona part de Macedònia i adopta el nom de Filip. Derrota el pretor Publi Juvenci i es fa coronar rei. El seu regnat està marcat per innumerables crueltats i no dura gaire més d'un any.[4]

República Romana

[modifica]

Cartago

[modifica]
  • S'inicia la Tercera guerra púnica. En el seu mandat els dos cònsols dirigeixen les operacions contra Cartago i incendien la flota cartaginesa a la vista de la ciutat. El comandament de l'exèrcit el té Manili i el de la flota Censorí, que és el portaveu en les converses amb els cartaginesos. Quan aquests refusen acomplir les exigències romanes (que incloïen abandonar Cartago i construir una altra ciutat a més de 15 km de la costa) els dos cònsols inicien el setge de la ciutat, però Censorí torna aviat a Roma per dirigir els comicis i deixa la direcció de les operacions en mans del seu col·lega.[7]
  • S'inicia el setge de Cartago.[8]
  • Manili escriu als aqueus demanant que li enviïn a Polibi a Lilibèon, perquè el necessita. Però quan arriba a Còrcira, Polibi rep una carta dels cònsols, que l'informen de que els cartaginesos han lliurat hostatges, i que estan disposats a obeir els romans. Com que creuen que la guerra s'ha acabat, ja no necessiten els seus serveis. Polibi torna a Grècia.[9]

Necrològiques

[modifica]
  • Cató el Censor, consol romà. Abans de morir encara dirigeix l'acusació contra Sulpici Galba que havia assassinat lusitans després d'haver-se rendit i n'havia venut d'altres com a esclaus. Galba es justifica dient que els lusitans s'havien rendit com a part d'un pla per atacar de sobte.[10]
  • Prúsies II, rei de Bitínia. Quan el seu fill Nicomedes, amb suport de Pèrgam, es presenta a Bitínia, part del país li dona suport. Prúsies queda tancat a la ciutat de Nicomèdia i els seus habitants obren les portes. Prúsies mor assassinat al temple de Júpiter on s'havia refugiat, segons Apià.[11]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIV, 4
  3. Kurkjian, Vahan M. A. A history of Armenia. Nova York: Armenian General Benevolent Union, 1959, p. 82. 
  4. Smith, William (ed.). «Andriscus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 juny 2024].
  5. Titus Livi. Epítom, XLIX
  6. Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 23. 
  7. Goldsworthy, Adrian. Las Guerras púnicas. Barcelona: Ariel, 2002, p. 395. ISBN 9788434466500. 
  8. Apià. Història de Roma: Cartago, LXXV, 109
  9. Polibi. Història, XXXVII, 5
  10. Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 58-60
  11. Apià. Història de Roma: la guerra de Mitridates, XII, 4-7