Albert Becker
Retrat d'Albert Becker | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 juny 1834 Quedlinburg (Alemanya) |
Mort | 10 gener 1899 (64 anys) Berlín (Alemanya) |
Nacionalitat | Alemanya |
Activitat | |
Ocupació | Compositor, organista |
Ocupador | Acadèmia de les Arts de Berlín |
Gènere | Música clàssica |
Estil | Romanticisme |
Professors | Siegfried Wilhelm Dehn |
Alumnes | Jean Sibelius |
Instrument | Violí |
Albert Becker (Quedlinburg, Alemanya, 13 de juny de 1834 - Berlín, Alemanya, 10 de gener de 1899) fou un compositor alemany.
Va rebre la seva primera educació musical de l'organista Bönicke en la seva ciutat natal, i després aprengué el contrapunt amb en Dehn i Hanpt a Berlín. El 1856 escriví la seva primera simfonia; la segona, en sol menor, va obtenir el 1861 el primer premi de la Societat dels amics de la Música, de Viena. El 1875-76 escriví la seva tercera simfonia i la seva magnífica missa; el 1881 fou professor del conservatori, i successivament, membre de la secció de música de la reial Acadèmia de belles Arts i director del cor de la catedral de Berlín, ciutat en la qual morí, pocs anys abans, havia renunciat a l'honrós càrrec de cantor de la Thomasschule de Leipzig. Becker fou com a compositor especialment de música religiosa, digne de major estimació.
A més de les obres citades anteriorment, publicà alguns quaderns de lieder per a una sola veu, salms (entre els que hi descollen el 23º), motets, cantates i l'oratori Seligaus Gnade. Com a compositor de música instrumental, ja no fou tan fecund, malgrat tot deixà diverses fantasies i fugues per a orgue, balades per a violí, peces per a violí i orgue, etc.
També compongué una òpera Lurley, 1896.
Com a professor del Conservatori Veit de Berlín, tingué entre altres alumnes en Franz Oskar Merikanto i a Paul Graener.[1]
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm 7 (ISBN 84-239-4507-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 1065 (ISBN 84-239-4575-8)