Vés al contingut

Badyara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaBadyara
Jaad
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants13.000 (1998-2006)[1]
Autòcton deRegió de Boké, Koundara, regió de Gabú, Kolda i Tambacounda Modifica el valor a Wikidata
EstatGuinea Bissau Guinea Bissau
Guinea Guinea
Senegal Senegal
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües atlàntiques
llengües tenda Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3pbp Modifica el valor a Wikidata
Glottologbady1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepbp Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1309 Modifica el valor a Wikidata
IETFpbp Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4949 Modifica el valor a Wikidata

El badyara o badiaranké és una llengua africana, del grup etnolingüístic tenda; aquesta llengua és propera al bassari, amb influència del ful ful. Forma part de la branca atlàntica de les Llengües nigerocongoleses

Altres noms

[modifica]

Badara, Badian, Badjara, Badyara, Badyaranke, Pajade, Pajadinka, Gola, Bigola

Població

[modifica]

És parlada pels badiarankés de la regió de Koundara a Guinea, al nord-est de la Guinea Bissau i al centre-sud del Senegal.

El nombre total de parlants és d'uns 12.200, d'ells 6.300 a Guinea (1998), 4.220 a Guinea Bissau (2002) i 1.685 al Senegal (2002).

Referències

[modifica]
  1. Badyara referència a Ethnologue (16th ed., 2009)

Bibliografia

[modifica]
  • Gisèle E. Ducos, « Parallèle badiaranké-peul, limité à deux points de structure », Journal of African Languages, vol. 3, part. 1, 1964, p. 75-79
  • Gisèle E. Ducos, « Les Badiaranké et leur environnement linguistique », African Language Review, vol. 9, 1970-71, p. 74-89
  • Gisèle E. Ducos, Structure du badiaranké de Guinée et du Sénégal (phonologie, syntaxe), Université de Paris, 1971, 282 p. (Thèse)
  • Gisèle E. Ducos, Apports malinké au lexique badiaranké. Conference on Manding Studies, S.O.A.S., 1972