Carlos Manuel O'Donnell
.jpg)  | |
| Nom original | (es) Carlos Manuel O'Donnell y Álvarez de Abreu |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r juny 1834 València |
| Mort | 9 febrer 1903 (68 anys) Madrid |
 Ministre d'Estat | |
| 16 de maig de 1879 – 9 de desembre de 1879 | |
| 5 de juliol de 1890 – 5 de desembre de 1892 | |
| 23 de març de 1895 – 19 de gener de 1896 | |
| 5 de març de 1896 – 4 d'octubre de 1897 | |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 2 d'abril de 1872 – 24 d'agost de 1872 | |
| Circumscripció | Llucena |
| Dades personals | |
| Ciutadania | Imperi Espanyol Espanya |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | diplomàtic, polític |
| Partit | Unió Liberal Partit Conservador |
| Llengua | Castellà |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Altres | |
| Títol | Duc Grandesa d'Espanya Comte |
| Cònjuge | Maria Vargas (1861–) |
| Fills | Juan O'Donnell y Vargas, Maria Luisa O'Donnell, Carlos Luis O'Donnell, Maria Victoria O'Donnell, Maria de Mercedes O'Donnell, Maria del Mar O'Donnell, Leopoldo O'Donnell |
| Pares | Carlos O'Donnell i Maria Alreu |
Premis | |
Llista
| |
Carles Manuel O'Donnell Álvarez i Abreu (València, 1 de juny del 1834 - Madrid, 9 de febrer del 1903). Militar i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XII i durant la regència de Maria Cristina d'Àustria.
Biografia[modifica]
Després lluitar a les Filipines el 1854, actuarà com a ajudant de camp del seu oncle, Leopoldo O'Donnell, a la Guerra d'Àfrica on resultarà ferit i obtindrà la Creu de Sant Ferran de primera classe.
Membre de la Unió Liberal participarà en les eleccions de 1863, 1864 i 1865 obtenint acta de diputat per la circumscripció de Valladolid.
El 1867, a la mort del seu oncle, hereta els títols de duc de Tetuan i comte de Lucena i donarà suport activament la Revolució de 1868 després de la qual és novament elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1869 i 1872 novament per Valladolid i per Llucena. El 1876, ja com a militant del Partit Conservador, és elegit senador per Castelló de la Plana sent nomenat senador vitalici a 1881
Va ser ministre d'Estat fins en quatre ocasions: Entre el 16 de maig i el 9 de desembre del 1879 ocuparia per primera vegada aquesta cartera ministerial en un govern Martínez Camps. Posteriorment, entre el 5 de juliol del 1890 i l'11 de desembre del 1892 tornarà a exercir aquest ministeri en dos gabinets presidits per Antonio Cánovas. Sota la presidència de Cánovas tornarà a ocupar la cartera d'Estat entre el 23 de març del 1895 i el 19 de gener del 1996 i finalment, entre el 5 de març del 1896 i el 4 d'octubre del 1897 tornarà a exercir en un primer moment sota la presidència de Cánovas, i després de l'assassinat d'aquest, amb Marcelo Azcárraga y Palmero com a president del govern.
A més dels títols nobiliaris heretats del seu oncle, va ser nomenat marquès d'Altamira i exercí les funcions d'ambaixador a Brussel·les, Viena i Lisboa.
Bibliografia[modifica]
- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.403. ISBN 9788495484802.
- Spencer C. Tucker. The Encyclopedia of the Spanish-American and Philippine-American Wars, Volum 1. ABC-CLIO LLC, 2009, p.444-445.
- Heraldo de Castellón 9 de abril de 1895. https://arxiumunicipal.castello.es/castellonbib/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1016703
Enllaços externs[modifica]
.jpg)
