Vés al contingut

Claude Bourgelat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClaude Bourgelat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 març 1712 Modifica el valor a Wikidata
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1779 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
FormacióNational Veterinary School of Lyon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióveterinari, enciclopedista, escriptor de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Project Gutenberg: 43907
Claude Bourgelat
Medalla amb la imatge de Claude Bourgelat d'Alexis Joseph Depaulis

Claude Bourgelat (27 de març de 1712 – 3 de gener de 1779) va ser un veterinari francès. Se'l considera com a fundador de la medicina veterinària científica. Institucionalitza l'ensenyament veterinari amb la creació de dues escoles de veterinària: primer a Lió el 1761 i anys més tard a Maisons-Alfort el 1765.

Vida i carrera

[modifica]

Bourgelat va néixer a Lió. Inicialment va estudiar dret i va treballar com a advocat, però es va interessar per la medicina veterinària a causa del seu interès pels cavalls.[1]

El 1740, a l'edat de 28 anys, Bourgelat es va convertir en écuyer du roi de l'Académie d’équitation de Lyon.[1] Com a entusiasta aficionat a l'equitació, va desenvolupar un estil d'equitació que encara es fa servir.[2] El 1750 Bourgelat va escriure el seu primer llibre sobre el tema de la medicina veterinària, el qual considerava la idea de fundar una escola veterinària.[1] Va mantenir aquest propòsit ens estudis del 1761, 1762 i 1764, a partir dels quals va ser la peça clau de la fundació de l'Ecole Veterinaire de Lyon.[1] Va fundar el col·legi veterinari específicament per combatre la pesta bovina, i va acreditar als estudiants formats al centre veterinari de Lió que van expandir els nous mètodes per tot Europa i van ajudar a prevenir i curar les malalties animals.[3]

Ens trobem en ple segle xviii amb un pensament il·lustrat que afavoreix la interdisciplinarietat científica. Bourgelat viurà en aquest ambient adoptant les idees fisiocràtiques de François Quesnay i l'enciclopedisme de Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon. La connexió entre les disciplines científiques de la història natural, química, medicina i anatomia comparada faran que la veterinària moderna esclati amb força a Europa.[4][5]

Bourgalet va formar part de l'Acadèmia Francesa de les Ciències i de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències. També va contribuir amb Diderot i d'Alambert a l'Encyclopédie.[6]

Obra

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Claude Bourgelat». Michigan State University, 11-03-2019. [Consulta: 30 agost 2020].
  2. «Pioneering a profession: The birth of veterinary education in the Age of Enlightenment». American Veterinary Medical Association, 19-12-2010. [Consulta: 30 agost 2020].
  3. J.L.Lupton, "Modern Practical Farriery", 1879, in the section: "The Diseases of Cattle Sheep and Pigs" pp. 1
  4. Allué i Blanch, Vicenç «Claude Bourgelat, promotor de l'academicisme veterinari». Biblioteca informacions. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques, 2011, pàg. 33. ISSN: 1130-9318.
  5. Heintzman, Kit The British Journal for the History of Science, 51, 2, 2018, pàg. 239–260. DOI: 10.1017/S0007087418000274. PMID: 29665887.
  6. Frank A. Kafker: Notices sur les auteurs des dix-sept volumes de « discours » de l'Encyclopédie. Recherches sur Diderot et sur l'Encyclopédie. 1989, Volume 7, Numéro 7, p. 133

 

Bibliografia

[modifica]
  • Marc Mammerickx: Claude Bourgelat: avocat des vétérinaires, Bruxelles 1971
  • Hugues Plaideux, «L'inventaire après décès de Claude Bourgelat», Dins Bulletin de la Société française d'histoire de la médecine et des sciences vétérinaires, 10, 2010, p.125-158. en línia
  • Hugues Plaideux, «La descendance de Claude Bourgelat», A Bulletin de la Société française d'histoire de la médecine et des sciences vétérinaires, 12, 2012, p.161-176. en línia

Bourgelat, Claude, a: Frank Arthur Kafker, Els enciclopedistes com a individus: un diccionari biogràfic dels autors de l’Encyclopédie, Oxford 1988,, pàg.67–71.

  • Richard Tagand: Claude Bourgelat, écuyer lyonnais, 1712–1779, dins: Revue de médecine vétérinaire 1959, p.888-897.
  • Alcide Railliet, Léon Moulé: Histoire de l'École d'Alfort, París 1908, en línia
  • Louis Furcy Grognier: Notice historique et raisonnée sur C. Bourgelat, Fondateur des écoles vétérinaires; ou l'on trouve un aperçu statistique sur ces établissemens, Paris [ua] 1805