De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'ejectiva alveolar és un tipus de so consonàntic, usat en algunes llengües parlades. El seu símbol en l'Alfabet Fonètic Internacional per representar aquest so és ⟨tʼ⟩.
Característiques[modifica]
Les característiques de l'ejectiva alveolar són les següents:
- hi ha quatre variants específiques de [ť]:
- Consonant dental, el que significa que s'articula amb la punta o la fulla de la llengua a les dents superiors, anomenades respectivament apical i laminal.
- Consonant dentoalveolar, el que significa que s'articula amb la fulla de la llengua a la carena alveolar, i la punta de la llengua darrere de les dents superiors.
- Consonant alveolar, el que significa que s'articula amb la punta o amb la fulla de la llengua a la carena alveolar, anomenada respectivament apical i laminal.
- Consonant postalveolar, la qual cosa significa que s'articula amb la punta o la fulla de la llengua darrere de la carena alveolar, anomenada respectivament apical i laminal.
Dental o denti-alveolar[modifica]
Llengua |
Mot |
AFI |
Significat |
Notes
|
Dahalo |
[t̪ʼat̪t̪a] |
'cabell' |
Laminal Denti-alveolar, que contrasta amb ejectiva alveolar.
|
|
---|
|
|
---|
Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes- sonores
|
|
Consonants i vocals amb els sons |
---|
|
|
|
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors. |