Vés al contingut

Fusta laminada encolada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estructura de fusta laminada encolada
Pont viari de fusta al riu Montmorency (Canadà)
(Llum de 33 m, càrrega admissible de 36,7 tones)
Arcs de fusta de l'estadi de Richmond a la Colúmbia Britànica (Canadà)
Aerogenerador de FLE a Marienwerder (Hannover)

Fusta laminada encolada (FLE) és un element estructural compost de fusta per a la construcció aconseguit mitjançant l'encolatge d'un cert nombre de làmines de fusta massissa, disposades sempre paral·leles i segons la direcció principal de l'element.[1] És capaç de superar les limitacions dimensionals i resistents de la fusta serrada.[2] Es fa servir per a construir estructures portants d'edificis i ponts.[3] En jugar amb l'orientació de les làmines, es pot evitar l'aparició de clivelles, gemmes i altres deformacions típiques de la fusta serrada tradicional.[4]

En comparació amb la fusta de construcció tradicional, te una capacitat de càrrega fins a 50% superior.[3] S'utilitza principalment fusta de picea, avet, pi roig, làrix i avet de Douglas.[3] També la fusta laminada de castanyer del sistema mediterrani català ha demostrat ser apta per a ús estructural.[5] A Hannover a Alemanya, el 2012 s'ha construït un aerogenerador experimental d'una altitud de 100 m, fet de fusta laminada i taulers de fusta laminada encreuada.[6][7]

Normes tècniques

[modifica]

Per comprovar si la fusta laminada encolada compleix amb les exigències normatives i avaluar si es comporta de forma correcta, cal construir un cert nombre de prototips d'acord a la norma UNE-EN 14080:2010.[8] Per conèixer les propietats del material i detectar possibles errors o deficiències cal assajar els prototips a esforç tallant seguint les directrius de la UNE-EN 392:1995 i a flexió estàtica segons la norma UNE-EN 408:2006.[8]

Anàlisi del cicle de vida

[modifica]

Per a l'anàlisi del cicle de vida de les bigues de fusta laminada i encolada es poden comparar amb els productes estructurals que tenen la mateixa funció: les bigues i arcs d'acer i de formigó armat.[9] No s'han trobat comparacions amb la volta catalana com a estructura portant.

La producció d'acer i formigó produeix quantitats importants de diòxid de carboni, un gas amb efecte d'hivernacle, mentre que la fusta reté el CO₂ tret l'atmosfera mitjançant la fotosíntesi. Així, l’ús de fusta per a elements estructurals pot ajudar a compensar les emissions de carboni de les altres parts del procés de construcció i de l'explotació de l'edifici acabat.[10]

Resistència al foc

[modifica]

La fusta és un material combustible que contra la creença popular té molt bones característiques en situació d'incendi, ja que crema lentament i s'inflama amb dificultat.[11] Bigues de fusta poden respondre a la mateixa normativa de seguretat contra incendis que l'acer o el formigó.[12] Si a la fi, qualsevol edifici finira per a esfondrar-se en un incendi, la fusta té una resistència al foc natural.[13] Manté durant més de temps la rigidesa a temperatures altes i la capa exterior carbonitzada serveix d'aïllant tèrmic, el que augmenta el temps per organitzar l'evacuació.[14] Bigues d'acer ans al contrari es fonen més aviat a temperatures altes[14] i bigues de formigó es trenquen per la diferència del coeficient de dilatació entre l'acer i el formigó.

Referències

[modifica]
  1. «Fusta laminada encolada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Correal i Mòdol, 2013, p. 279.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Brettschichtholz (BS-Holz) – Umwelt-Produktdeklaration nach ISO 14025 [Fusta laminada encolada (glulam) – Declaració ambiental de producte segons la norma ISO14025]» (en alemany). Studiengemeinschaft Holzleimbau e.V., 10-11-2010.
  4. Correal i Mòdol, 2013, p. 279-280.
  5. Correal i Mòdol, 2013, p. 275 ss.
  6. «Timber-Tower: Holztürme für große Windkraftanlagen [Torres de fusta per a aerogeneradors]» (en alemany). Der Spiegel, 17-12-2012.
  7. «TimberTower instala en Hanover una turbina Vensys sobre una torre de madera» (en castellà). Energías renovables, 03-12-2012.
  8. 8,0 8,1 «Producció de bigues estructurals amb fusta de frondoses nobles d’origen català». Institut català de la fusta – Incafust, 07-03-2013. [Consulta: 20 agost 2021].
  9. Becker, 2014.
  10. Fountain, Henry «Towers of Steel? Look Again» (en anglès). The New York Times, 23-09-2013, pàg. 6. ISSN: 0362-4331.
  11. Estructures Resistència al foc: elements de Fusta (pdf). Barcelona: Col·legi d'aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació de Barcelona (Apabcn), setembre 2019 (Apunts tècnics núm. 06).  Arxivat 2021-08-20 a Wayback Machine.
  12. Fountain, 2013, p. 6.
  13. Apabcn, 2019, p. 5.
  14. 14,0 14,1 Klawitter, Nils «Holz-Hochhäuser: Gebäude aus Holz so stabil wie Stahlbeton» (en alemany). Der Spiegel, 10-11-2014.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]