Vés al contingut

Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, versions del taller)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaLes llàgrimes de sant Pere

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
Creadoramb l'estil de El Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1595 ↔ 1614
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida100 (alçària) × 88 (amplada) cm
Col·leccióCau Ferrat (Sitges) Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
Infotaula d'obra artísticaLes llàgrimes de sant Pere

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
Creadoramb l'estil de El Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1587 ↔ 1596
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida109 (alçària) × 88 (amplada) cm
Col·leccióMuseu del Greco (Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariCE00056 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Les llàgrimes de sant Pere és una temática de la qual, segons Harold Wethey, han arribat fins a l'actualitat disset obres pertanyents al corpus artístic d'El Greco. Segons aquest exigent crític i historiador de l'art, només cinc obres són originals del mestre cretenc, i la resta tenen una major o menor intervenció del seu taller.[1]

Introducció

[modifica]

Tot i que aquest tema ja havia estat tractat abans, en diverses èpoques i llocs, en pintures al fresc, tríptics i retaules, sembla que va ésser El Greco qui va representar-lo per primer cop en format de pintura a l'oli sobre un llenç independent. Segons Émile Mâle, el súbit èxit d'aquest tema va ésser a causa de la defensa del sagrament de la penitència per part de l'Església de la Contrareforma.[2] En aquells moments, Sant Pere era vist pels protestants com un traïdor, mentre la Contrareforma maldava per demostrar que la penitència l'havia redimit, i que va esdevenir el primer Papa mercès al seu penediment i a la seva posterior activitat evangelitzadora.[3]

Tema de l'obra

[modifica]

El remordiment de Sant Pere està descrit als quatre Evangelis canònics, però l'episodi concret de Les llàgrimes de Sant Pere només està narrat a l'Evangeli segons Lluc (Lc 22:62), a l'Evangeli segons Mateu (Mt 26:75) i a l'Evangeli segons Marc (Mc 14:72).

El Greco representa Sant Pere de mig cos, amb túnica blava i mantell groc, davant l'entrada d'una cova, en la qual hi ha un tronc i unes fulles d'heura a la paret. A les mans, entrellaçades sobre el pit, porta les claus, i els seus ulls amarats de llàgrimes esguarden el Cel, reconeixent la pròpia culpa i demanant el perdó.[4] Els seus braços, forts i nervuts, son veritablement els d'un pescador. Al fons a l'esquerra, hom pot veure l'àngel que guarda el Sant Sepulcre, ja buit després de la Resurrecció de Jesús, i també hom pot veure Maria Magdalena, qui es dirigeix vers sant Pere.[3] És possible que la representació de l'àngel com un jovencell formós, vestit amb una capa molt brillant i semblant a un llampec, sigui provinent d'algun dels Evangelis apòcrifs.[5]

Versions amb intervenció de l'obrador d'El Greco

[modifica]

Les millors rèpliques d'aquest tema, en les quals es considera que El Greco va tenir la col·laboració del seu taller són les catalogades per Harold Edwin Wethey amb els números X-433, X-434 i X435, i la magnífica Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, Museu Soumaya). Segons aquest autor, la resta són obres de poc interés.[6]

Versió del Cau Ferrat (Sitges)

[modifica]
Infotaula d'obra artísticaLes llàgrimes de sant Pere

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco;
valor desconegut, amb l'estil de El Greco (anònim) Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1600
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida100 (alçària) × 96 (amplada) cm
Col·leccióCatedral de Toledo (Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Pintura a l'oli sobre llenç; 100 x 88 cm.; Museu del Cau Ferrat, Sitges.

Signat amb lletres cursives gregues: doménikos theotokópolis (sic) e`poiei.

Catalogada per Harold E. Wethey amb el número X-434

És una versíó molt similar a la catalogada amb el número X-433.[7]

Procedència

[modifica]

Versió del Museu del Greco

[modifica]

Pintura a l'oli sobre llenç; 109 x 88 cm.; Museu del Greco, Toledo.

Catalogada per Harold E. Wethey amb el número X-433

Signat amb lletres cursives gregues, vora l'espatlla dreta: doménikos theotokópolis (sic) e`poiei.

Tot i que és la millor de les variants de taller que han arribat fins a l'actualitat, el seu estat de conservació no és bo, i ha estat massa repintada. El mantell de Sant Pere és groc com acostuma a ser, però la túnica és més verdosa.[7]

Procedència

[modifica]

Versió de Catedral de Toledo

[modifica]

Pintura a l'oli sobre llenç; 100 x 96 cm.; Sagristia de la Catedral de Toledo

Catalogada per Harold E. Wethey amb el número X-435

Degut a la seva localització, havia estat considerat una obra original d'El Greco, però en realitat és una versió de taller. El mantell de Sant Pere té una tonalitat apagada, i el colorit general resulta pesat.[7]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Wethey, Harold E. op. cit., p. 155-156. 
  2. Álvarez Lopera, José. op. cit., p. 131. 
  3. 3,0 3,1 Álvarez Lopera, José. op. cit., p. 132. 
  4. Cossío, Manuel Bartolomé. op. cit., p. 231-232. 
  5. Camón Aznar, José. op. cit., p. 612. 
  6. Wethey, Harold E. op. cit, p. 270-271. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Wethey, Harold E. op. cit., p. 269. 

Bibliografia

[modifica]
  • Cossío, Manuel Bartolomé; El Greco, de Cossío ; Letras Hispánicas; ISBN 978-1539 83 2690
  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Álvarez Lopera, José; El Greco, La Obra esencial; Editorial Sílex; Madrid-2014; ISBN 978-84-7737-8600
  • Camón Aznar, José; Dominico Greco ; Espasa Calpe; Madrid-1950
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84 343 0031 1