Vés al contingut

Pronunciament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del segle xix. També existeix aquest concepte al món lusòfon amb la forma pronunciamento.

Concepte

[modifica]
Pronunciament a Lisboa.
Rafael del Riego.

Es considera que en un cop d'estat convencional, una facció rebel que controla alguns elements de les forces armades pren el control de l'Estat mitjançant un moviment sobtat, organitzat i executat furtivament. En canvi, en un pronunciament, un grup d'oficials militars declara públicament la seva oposició al govern de torn (és a dir, el cap de govern i el seu gabinet, que poden ser civils electes legalment o bé el resultat d'un cop d'estat anterior). Els rebels esperen llavors que la resta de les forces armades es declarin a favor o en contra del govern de torn. En general, un pronunciament està precedit per un període de preparació, durant el qual els rebels sondegen quants oficials comparteixen els seus punts de vista i estan disposats a acompanyar-los[1] No hi ha lluita armada; si la rebel·lió manca de suport, els organitzadors perden, i hauran d'abandonar el país, retirar-se de les forces armades o sofrir arrest. Però si la major part de les forces armades es declaren a favor del pronunciament, llavors el govern de torn renuncia. Hi ha qui veuen una similitud amb una moció de censura, amb la diferència que són les forces armades les qui l'emeten, en lloc dels legisladors.

Exemples

[modifica]

Un pronunciament destacat va ser el realitzat pel tinent coronel Rafael Riego l'1 de gener de 1820 contra el rei Ferran VII.[2]

Un altre pronunciament reeixit va ser la rebel·lió de setembre de 1868 contra la reina Isabel II d'Espanya, dirigit pels generals Prim i Serrano.

Un altre pronunciament important va ser la rebel·lió del general José Sanjurjo contra la Segona República Espanyola en 1932, conegut com "la Sanjurjada", encara que va ser fallit i va implicar l'exili del seu líder. Tanmateix, el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que originà la Guerra Civil espanyola no es va iniciar per mitjà del pronunciament típic. Hugh Thomas escriu en el seu text de referència sobre la Guerra Civil Espanyola que, els plans de Mola es van aclarir en una circular a l'abril. L'aixecament planejat no seria un pronunciament a l'estil tradicional. Les dues branques del complot, una civil i l'altra militar, es van establir a totes les províncies d'Espanya.[3]

A Mèxic, on aquestes declaracions solien ser molt detallades, formals i publicades com a textos escrits, rebien el nom de "plans", com el pla d'Iguala de 1821 que va originar la independència del país.

Pel que fa a França, en comentar el putsch d'Alger de 1961 el general Charles de Gaulle va titllar l'esdeveniment de "pronunciament militar" en la seva declaració televisada del 23 d'abril de 1961.

Pronunciaments en la història d'Espanya

[modifica]

Regnat de Ferran VII (1814-1833)

[modifica]
Any Pronunciament Grau Lloc Tipus de pronunciament Pertinença política Resultat
1814 Francisco Javier de Elío Capità General València pressió no violenta absolutista Èxit
1814 Espoz y Mina Mariscal de camp Pamplona clàssic liberal Fracassat, fugí a França
1815 Juan Díaz Porlier General Galícia clàssic liberal Fracassat, fou penjat
1816 Ramón Vicente Richart
Conspiració del triangle
Comissari de guerra Madrid segrest del Rei liberal Fracassat, fou afusellat
1817 Luis de Lacy y Gautier Tinent General Caldes d'Estrac clàssic liberal Fracassat, fou afusellat
1819 Joaquín Vidal Coronel València clàssic Reposar al tro Carles IV Fracassat, 15 homes penjats
1820 Rafael del Riego Tinent Coronel Cabezas de San Juan clàssic liberal Èxit, comença el període liberal (1820-1823)
1822 Luis Fernández de Córdova Oficial Madrid clàssic absolutista Fracassat
1824 Joaquín Capapé Comella General de Brigada Saragossa clàssic absolutista Fracassat, fou absolt
1824 Francisco Valdés Coronel Tarifa desembarcament liberal Fracassat
1825 Georges Bessières Mariscal Getafe clàssic absolutista Fracassat, afusellat amb 8 oficials
1826 Antonio i Juan Fernández Bazán Oficials Alacant Desembarcament liberal Fracassat, foren penjats
1830 Espoz y Mina Mariscal de camp Pirineus invasió liberal Fracassat, retornà a França
1831 José María Torrijos General Màlaga desembarcament liberal Fracassat, 32 afusellats

Regència de Maria Cristina (1834-1840)

[modifica]
Any Pronunciament Grau Lloc Tipus de pronunciament Pertinença política Resultat
1834 Manuel Llauder Capità General Barcelona pressió no violenta liberal moderat Fracassat
1834 Vicente Genaro de Quesada Capità General Madrid pressió no violenta liberal moderat Èxit, Estatut Reial de 1834
1835 Cayetano Cardero de la Vega Oficial Madrid clàssic liberal Èxit, sense resultat polític
1835 Vicente Genaro de Quesada Capità General Madrid no tradicional liberal Èxit, Ministeri Mendizábal
1836 García, Gómez i Lucas Sargents La Granja de San Ildelfonso motí de sargents liberal Èxit, Constitució de 1837
1836 Antonio Boil Comandant València clàssic liberal Fracassat
1838 Luis Fernández de Córdova General Sevilla no tradicional d'ideologia confusa Fracassat, fugí a França

Regència del general Espartero (1840-1843)

[modifica]
Any Pronunciament Grau Lloc Tipus de pronunciament Pertinença política Resultat
1841 Leopoldo O'Donnell, Diego de León y Navarrete, Manuel de la Concha, Manuel Montes de Oca, Dámaso Fulgosio... Generals Madrid i Saragossa clàssic moderats Fracassat, 200 afusellats i 5 generals
1843 Prim i Narváez Generals Reus i València clàssic moderat i progressista Èxit, Isabel II és declarada major d'edat

Regnat d'Isabel II (1843-1868)

[modifica]
Any Pronunciament Grau Lloc Tipus de pronunciament Pertinença política Resultat
1844 Pantaleón Boné Oficial Alacant i Cartagena clàssic progressista Fracassat, 24 afusellats
1844 Autors diversos Diversos graus Maestrat clàssic carlista Fracassat
1844 Martín Zurbano General Navarra clàssic liberal Fracassat, amb els seus dos fills
1846 Miguel Solís Cuetos Comandant Lugo clàssic progressista Fracassat, 12 oficials afusellats
1848 Manuel Buceta del Villar General Madrid clàssic progressista Fracassat, alguns afusellaments. Mort del capità general Fulgosio
1854 José de Hore General de Brigada Saragossa clàssic progressista Fracassat, va morir combatent
1854 Leopoldo O'Donnell i Dulce Generals Vicálvaro clàssic moderat i progressista Èxit, Ministeri d'Espartero
1860 Jaime Ortega y Olleta Capità General Illes Balears clàssic carlista Fracassat, fou afusellat
1860 Sixto Cámara Cap de milícies Diversos llocs clàssic republicà Fracassat
1866 Revolta de Villarejo de Salvanés Graus diversos Voltants de Madrid clàssic contra la reina Isabel II Fracassat
1866 Baltasar Hidalgo de Quintana Capità Caserna de San Gil motí de sergents contra la reina Isabel II Fracassat, 66 insurgents afusellats
1867 Domingo Moriones Murillo Coronel Madrid clàssic contra la reina Isabel II Fracassat
1868 Serrano, Prím i Topete Generals i Almirall Cadis i Còrdova clàssic contra la reina Isabel II Èxit, caiguda de la Monarquia
Any Pronunciament Grau Lloc Tipus de pronunciament Pertinença política Resultat
1873 Regiments Oficials artillers Diversos indrets motí conservador Dissolució de l'Exèrcit
1873 Dos Oficials Diversos graus Llocs diversos motí corporatiu Èxit, llei sobre la pena de mort
1874 Manuel Pavía General Madrid assalt a les Corts Antirepublicà Èxit, fi de la 1a República
1874 Arsenio Martínez-Campos Antón General Sagunt clàssic monàrquic Èxit, restauració de la Monarquia

Restauració (1875-1930)

[modifica]
Any Pronunciament Grau Lloc Tipus de pronunciament Pertinença política Resultat
1883 Serafín Asensio-Vega y Muñoz Tinent General Badajoz clàssic republicà Fracassat, fugí a Portugal
1884 Ramón Ferrandiz de la Plaza Comandant Santa Coloma de Farners clàssic republicà Fracassat, afusellament dels seus caps
1885 Carlos Casero Ruiz Sergent Cartagena clàssic republicà Fracassat, fugí a Orà
1886 Manuel Villacampa del Castillo General de Brigada Madrid clàssic republicà Fracassat, cadena perpètua
1923 Miguel Primo de Rivera Capità General Barcelona habitualment qualificat com a cop d'estat A favor d'una dictadura Èxit, comença la Dictadura de Primo de Rivera
1926 Segundo García García Coronel València clàssic constitucionalista Fracassat, 8 anys de presó
1929 Regiments artillers Diversos Segòvia motí complex Dissolució de l'Exèrcit
1929 José Sánchez Guerra y Martínez Ex-ministre València motí constitucionalista Fracassat
1930 Fermín Galán i Ángel García Hernández Capitans Jaca clàssic prorepublicà Fracassat, foren afusellats
1930 Queipo i Ramón Franco General i Comandant Cuatro Vientos clàssic prorepublicà Fracassat, fugiren a Portugal

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Luttwak, Edward. Coup d'État: A Practical Handbook. Greenwich, CT: Fawcett, 1969, p. 9–10. 
  2. (castellà) Alberto Gil Novales, Rafael del Riego, la revolución de 1820, día a día, Madrid, 1976, pp. 11 et suivantes.
  3. Thomas, Hugh. The Spanish Civil War (Penguin Books Ltd, 1968) 143

Bibliografia

[modifica]
  • (castellà) Juli Busquets i Bragulat, Pronunciamientos y golpes de Estado en España, 1982
  • (castellà) José Cepeda Gómez, Los pronunciamientos en la España del siglo XIX, Arco Libros S. L., Madrid, 2003, ISBN 84-7635-376-6
  • Fernández López, Javier. Militares contra el Estado. Madrid: Taurus, 2003, p. 303. ISBN 84-306-0495-2. 
  • Martínez-Vasseur, Pilar. L'Armée espagnole (XIX et XX siècles. Ellipses Editions, Paris, 2003. ISBN 2-7298-1669-0. 
  • Chalvidant, Jean. L'Espagne de Franco à Zapatero. Atlantica, Biarriz, 2006. ISBN 2-84394-930-0.