Vés al contingut

Quint Pompeu Rufus (cònsol)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaQuint Pompeu Rufus

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Quintus Pompeius Rufus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 129 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort88 aC Modifica el valor a Wikidata
Picè (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú de la plebs
100 aC – 100 aC
Tribú de la plebs
99 aC – 99 aC
Decemvir sacris faciundis (en) Tradueix
95 aC – 89 aC
Pretor
91 aC – 91 aC
Cònsol romà
88 aC – 88 aC
Juntament amb: Luci Corneli Sul·la
Decemvir sacris faciundis (en) Tradueix
88 aC – 88 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Pompeu Rufus Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Pompeu Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Quint Pompeu Rufus (llatí: Quintus Pompeius Q. f. Rufus), possible fill de cert Pompeu i net de Quint Pompeu, va ser un magistrat romà, partidari de l'aristocràcia.

Va ser tribú de la plebs l'any 100 aC i amb el seu col·lega Marc Porci Cató Salonià el jove va fer aprovar una llei que cridava a Quint Cecili Metel Macedònic de l'exili. El 91 aC era pretor i el 88 aC cònsol amb Luci Corneli Sul·la, just l'any en què va esclatar la guerra entre Gai Màrius i Sul·la. En les lluites contra el seu antic amic Publi Sulpici Rufus, partidari de Màrius, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a Nola on Sul·la tenia un exèrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sul·la va entrar a Roma i va proscriure a Màrius i als seus. Després Sul·la va marxar a l'Orient per fer la guerra a Mitridates VI Eupator del Pont. Pompeu va restar a Itàlia. L'exèrcit de Gneu Pompeu Estrabó, en guerra encara contra els marsis i samnites, va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrabó del comandament va ser assassinat pels seus mateixos soldats amotinats instigats per Estrabó.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mithology. Londres: John Murray, 1876, p. 476.