Vés al contingut

R-60

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaMolniya R-60
Tipusmíssil aire-aire Modifica el valor a Wikidata
País d'origenURSS
Història de servei
En serveiDes de 1974 - present
Història de producció
FabricantVímpel
Especificacions
Pes43,5 kg
Longitud2.090 mm
Amplada390 mm (amb aletes)
Diàmetre120 mm
Abast efectiu8 km
Pes de l'explosiu3 kg
Detonacióde proximitat
PropulsorCoet de combustible sòlid
Altitud20.000 m
Velocitat màxima2,7 Mach
Sistema de guiatgeinfraroig
Plataforma de llançamentMiG-21, MiG-23, MiG-25, MiG-27, MiG-29, MiG-31, Su-15, Su-17, Su-20, Su-22, Su-24, Su-25, Yak-28, Yak-38, Yak-141, Mi-24, BAE Hawk

El Mólnia (actualment Vímpel) R-60 (denominació OTAN AA-8 'Aphid') és un míssil aire-aire lleuger dissenyat per als caces soviètics. Ha estat àmpliament exportat a tots els països de l'òrbita soviètica i encara es manté operatius en molts països.

Història

[modifica]

L'R-60 va ser desenvolupat originalment pel MiG-23. Els treballs en aquest míssil començaren amb el codi K-60 (izdeliye 62) a finals de la dècada de 1960. La producció en sèrie va començar el 1973 amb la denominació oficial R-60 ('Aphid-A' per a l'OTAN). Quan es va introduir l'R-60 era un dels míssils aire-aire més petits del món, amb un pes de llançament de només 44 kg. El cap de cerca amb guiatge infraroig Komar (mosquit) no estava refrigerat i controlava la trajectòria amb les aletes posteriors. Els canards frontals, coneguts com a "desastabilitzadors", permetien millora la maniobrabilitat a angles d'atac elevats. La càrrega explosiva és de només 3 kg i de tipus anular. Hi disponibles dos tipus de detonador de proximitat: òptic (anomenat Strizh) i l'actiu amb radar (anomenat Kolibri). Les variants amb guia per radar es denominen R-60K.[1]

Dos míssils R-60 muntants a l'ala d'un MiG-29K.

Una versió actualitzada, R-60M (nom OTAN 'Aphid-B'), va ser introduïda el 1982. Utilitzava un cercador òptic refrigerat amb nitrogen que ampliava l'angle de visió en ±20°. Tot i aquesta millora la capacitat d'utilització en condicions climàtiques adverses era limitada. Una altra millora és la disminució de la distància mínima de llançament es reduí fins a només 200 m.[2] L'R-60M és 42 mm més llarg que l'original i el pes de llançament s'incrementa fins als 45 kg. D'aquest 3,5 corresponen a una càrrega explosiva major, que en algunes versions es combina amb una 1,6 kg d'urani empobrit per millorar la seva capacitat de penetració[3] El detonador també té millorada la resistència a les contramesures electròniques (ECM).

Història operativa

[modifica]

URSS

[modifica]

El 21 de juny de 1978 un MiG-23M de la PVO soviètica pilotat pel capità V. Shkinder va abatre dos helicòpters CH-47 Chinook iranians. Aquests havien penetrat l'espai aeri soviètic. Un va ser destruït mitjançant 2 míssils R-60 i un altre a trets del canó.

Síria

[modifica]

Diversos informes soviètics afirmen que l'R-60 va ser àmpliament utilitzat en combats aeris per part de Síria l'any 1982 pel conflicte Israel-Líban. Alguns informes mencionen que diversos F-4 Phantom II, F-16 i IAI Kfir van ser destruïts mitjançant míssils R-60. Tot i que diversos F-4 i Kfirs israelians van ser abatuts el 1982 segons fonts israelianes aquestes baixes van ser degues a bateries de míssils antiaeris i no pas a combats aeris amb altres caces.

Operadors

[modifica]

Actuals

[modifica]
 Abkhazia[4] Amb el suport de Rússia durant la guerra russo-georgiana.
Armènia Armènia
Croàcia Croàcia
Cuba Cuba
Bulgària Bulgària
Geòrgia Geòrgia[5]
Índia Índia
Iran Iran
Malàisia Malàisia
Corea del Nord Corea del Nord
Perú Perú
Polònia Polònia[6]
Eslovàquia Eslovàquia
Sèrbia Sèrbia
Síria Síria
Rússia Rússia
Vietnam Vietnam

Passats

[modifica]
Iraq Iraq Durant el domini de Saddam Hussein.
Unió Soviètica Unió Soviètica Heretats pels estats successors.
Iugoslàvia Iugoslàvia Heretats pels estats successors.

Referències

[modifica]

Bibliografia:

  • Gordon, Yefim. Soviet/Russian Aircraft Weapons Since World War Two. Hinckley, England: Midland Publishing, 2004. ISBN 1-85780-188-1. 

Notes:

  1. Gordon, Yefim, Soviet/Russian Aircraft Weapons Since World War Two (Hinckley, England: Midland Publishing, 2004), pp. 29-32.
  2. Mladenov, Alexander, "Air-to-air missiles for the fighter 'Flogger,' International Air Power Review vol. 14, 2004, pp. 90-91.
  3. «"Health Risks of Using Depleted Uranium," Venik's Aviation, 2001.». Arxivat de l'original el 2001-11-23. [Consulta: 6 desembre 2011].
  4. [enllaç sense format] http://s54.radikal.ru/i143/0904/02/b55c9a23f6c8.jpg Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine.
  5. [enllaç sense format] http://geo-army.ge/index.php?option=com_content&view=article&id=39&Itemid=9&lang=en
  6. [enllaç sense format] http://altair.com.pl/files/news/2010/09/i-i10-09-010orlik.jpg Arxivat 2012-03-13 a Wayback Machine.

Vegeu també

[modifica]