Vés al contingut

The Lady and the Mouse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Lady and the Mouse
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBilly Bitzer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGeneral Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1913 Modifica el valor a Wikidata
Durada17 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0003046 Letterboxd: the-lady-and-the-mouse TMDB.org: 657328 Modifica el valor a Wikidata

The Lady and the Mouse és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Lillian Gish i Robert Harron i Dorothy Gish.[1] La pel·lícula, una de les úniques tres pel·lícules en les que apareixen les dues germanes Gish,[2] va sorgir, segons afirmaria Lillian posteriorment, de l’observació de Lionel Barrymore de que ella era incapaç de matar una mosca.[3] Es va estrenar el 26 d’abril de 1913[4] i es va reestrenar tres anys després.[1][5]

Argument

[modifica]

Un jove és rebutjat per la seva estimada i surt al camp vestit de rodamón. Allà coneix les dues germanes, filles de l’amo d’una botiga de queviures. Una és invàlida i l’altra dedica tot el seu temps a tenir-ne cura. El jove queda impressionat per la devoció de la noia i se n’enamora. La prova final del seu caràcter l’obté quan és testimoni de la seva incapacitat de matar un ratolí: la seva tia ha capturat en una trampa a la cuina un ratolí i ordena a la noia que l’ofegui. Ella no s’atreveix a desobeir la tieta i submergeix la trampa a l’aigua, però obre d’amagar la porta i permet que el petit ratolí s’escapi. El jove veu l'acció i s'adona que ha trobat la noia que vol. En presentar-se els creditors a la botiga, ell paga la hipoteca de la casa de les noies i demana de casar-se amb ella.[5][1]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «The Lady and the Mouse (Biograph re-issue March 13).». Motography XV, 12., 18-03-1916, pàg. 663.
  2. Affron, Charles. Lillian Gish: Her Legend, Her Life (en anglès). University of California Press, 2002-03-12, p. 157. ISBN 978-0-520-23434-5. 
  3. Oderman, Stuart. Lillian Gish: A Life on Stage and Screen (en anglès). McFarland, 2015-07-11, p. 37. ISBN 978-1-4766-1369-7. 
  4. «Data from manufacturers’ list of releases». The Moving Picture News VII, 16, 19 d’abril 1913, pàg. 32.
  5. 5,0 5,1 «“The Lady and the Mouse”». Motion Picture News 13, 11, 18-03-1916, pàg. 1625.