Vés al contingut

Uigur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaUigur
ئۇيغۇرچە
Uyƣurqə
уйғурчә

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants10 milions
Parlants nadius10.400.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aRegió Autònoma Xinjiang Uigur
Autòcton deTurquestan
Estatrepública Popular de la Xina, Kazakhstan
Classificació lingüística
llengües turqueses
llengües turqueses comunes
llengües karluk
llengües karluk orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura àrab, alfabet ciríl·lic i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióComité de Treball de Llengües Ètniques de Xinjiang
Codis
ISO 639-1ug
ISO 639-2uig
ISO 639-3uig Modifica el valor a Wikidata
SILuig
Glottologuigh1240 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueuig Modifica el valor a Wikidata
ASCL4305 Modifica el valor a Wikidata
IETFug Modifica el valor a Wikidata

L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna. Cap al segle VIII dC, van establir un poderós estat al Turquestan oriental i, en ser enderrocat cent anys més tard, van establir un nou regne a la Xina occidental, que va sobreviure fins a la conquesta dels mongols.

L'uigur és parlat per uns 7.300.000 de persones, incloent-n'hi uns 6.000.000 a la regió autònoma de Xinjiang (Xina) i 300.000 al Kazakhstan. També és parlat a l'Uzbekistan, Tadjikistan, Kirguizstan i Mongòlia.

L'uigur s'escriu en caràcters ciríl·lics o àrabs, tot i que existeixen projectes de conversió a l'alfabet llatí. Al segle viii, l'uigur va tenir un alfabet propi, descendent de l'arameu, que va ser usat durant set o vuit segles.

Dialectes

[modifica]

L'uigur es divideix en tres dialectes:

  • el central, al nord de Xinjiang (6 milions de parlants),
  • el de l'est o Lop Nor, a la part meridional (40.000 parlants)
  • el del sud, Hotan o Na'tang a Hotan, Qargar i Qarkilik (2.200.000 parlants).

Característiques

[modifica]

L'uigur té vuit vocals amb valor de fonema i no poden combinar-se per a formar diftongs. Conté sons oclusius, fricatius, nasals, vibrants i aproximants i alguns d'aquests s'aspiren a l'inici de paraula.[1] Gairebé no hi ha restriccions quant a les consonants que poden aparèixer en posició inicial o de coda sil·làbica.

És una llengua SOV, ja que tendeix a col·locar el verb al final de l'oració. Els noms no varien en gènere, però sí en nombre i cas (nominatiu, acusatiu, datiu, locatiu, ablatiu i genitiu).

Text d'exemple

[modifica]

Exemple d'uigur amb traducció al català:

"Pêr l'änguz(a) ishke war nimi-dro. Pêr mla, pêr qïz war nimi-dro"

Hi havia un marit i una muller. Hi havia un noi i una noia.
[modifica]

A la República Popular de la Xina és l'únic estat on ha estat reconeguda la llengua uigur. És oficial a la regió autònoma de Xingjiang, juntament amb llengües minoritàries també presents a la regió com el kazak, kirgis, mongol i el xibe. Té presència i reconeixement en diversos sectors, inclosos el poder judicial, l'administració, l'educació, la premsa i l'edició, la ràdio i la televisió i Internet.

Les escoles primàries i secundàries de Xinjiang ofereixen cursos en llengües com el uigur o les altres llengües de minories ètniques, a més de xinès mandarí. L'estació de difusió popular de Xinjiang ofereix 12 canals de ràdio en cinc idiomes: mandarí, uigur, kazak, mongol i kirgiz. Els bitllets RMB xinesos tenen cinc idiomes: entre ells l'uigur.

La constitució de la República Popular reconeix el caràcter multiètnic del país i el dret de totes les ètnies "a utilitzar i desenvolupar els seus propis idiomes parlats i escrits".

L'uigur no té el mateix reconeixement en els altres estats on es parla.

Referències i bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Hahn, Reinhard F. (1991), Spoken Uyghur, London and Seattle: University of Washington Press, ISBN 978-0-295-98651-7

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Argu Khalaj
Siberià Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida