Vés al contingut

Vicent Alfaro i Moreno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVicent Alfaro i Moreno
Biografia
Naixement12 octubre 1901 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort5 maig 1974 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
3r Batle de València
26 octubre 1931 – 1r juny 1932
← Agustín Trigo MezquitaVicente Lambies Grancha →
Regidor de l'Ajuntament de València
12 abril 1931 – valor desconegut
Circumscripció electoral: Hospital
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Unió Republicana Autonomista (–1934)
Esquerra Valenciana (1934–1939) Modifica el valor a Wikidata

Vicent Alfaro i Moreno (València, 12 d'octubre de 1901 - Lausana, Suïssa, 5 de maig de 1974) fou un polític valencià, alcalde interí de la ciutat de València entre octubre de 1931 i juny de 1932.[1]

Militant del Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA), a les eleccions municipals de 1931 fou escollit regidor a l'Ajuntament de València, i fou nomenat interinament l'octubre de 1931, però el seu mandat es perllongà fins al juny de 1932.[1] Durant el seu mandat va impulsar la reforma urbana: acabà la plaça d'Emilio Castelar, adquirí el Palau del Marqués de Dosaigües i els jardins de Montfort i va presidir el trasllat a València de les despulles de l'escriptor Vicent Blasco Ibáñez, a qui va fer erigir un monument fúnebre. Però fou molt criticat quan va intentar instal·lar un abocador d'escombraires a Benimaclet i acusat d'inoperància quan es va cremar part de l'edifici de la Universitat de València, i el juny de 1932 va dimitir.

El 1934 es va integrar dins d'Esquerra Valenciana amb Vicent Marco Miranda i Juli Just Jimeno, partit que a les eleccions generals espanyoles de 1936 es presentà dins la coalició del Front Popular. Quan esclatà la Guerra Civil espanyola va prendre part per la legalitat republicana i el 1937 fou escollit secretari general d'Esquerra Valenciana.[1] En acabar al guerra fou detingut i condemnat a mort, però li fou commutada, i quan fou alliberat, s'exilià a Suïssa, d'on ja no va tornar.

En 2012 el seu fons personal va ser donat a l'Ajuntament de València per la seua neboda, Sol Romeu. Entre els documents es troben diverses cartes que Vicent Alfaro va enviar a mandataris republicans, així com una màquina d'escriure Hispano Olivetti de principis de segle.[2]

Dites famoses

[modifica]

"Si vostè bé ho mira, Blasco Ibáñez, en les seues novel·les, no ha presentat mai cap valencià que no siga aproximadament un fill de puta..." Tema de tesi doctoral, en efecte.[3]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Morente Martín, Néstor. Vicent Alfaro : alcalde de València, 1931-32. València: Ajuntament de València, 2019. 193 pàgines. ISBN 9788490891650. 

Enllaços externs

[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Agustín Trigo Mezquita
Alcalde de València
Escut de València

Bandera de la Segona República Espanyola
1932

Succeït per:
Vicente Lambies Grancha
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
'
Secretari General d'Esquerra Valenciana
Esquerra Valenciana

1937-1939
Succeït per:
dissolució del partit