Migjorn
Rosa dels vents |
Projectes germans |
---|
Article a la Viquipèdia |
![Modifica dades a Wikidata](https://cdn.statically.io/img/upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/12px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
El migjorn és el vent del sud.
- Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món.
- Migjorn a l'hivern, purna d'infern.[2]
- Migjorn a la posta, mestral a la porta.
- Migjorn a sa posta, mestral que s'acosta.[2]
- Migjorn, aigua enjorn.[2]
- Migjorn brut i tramontana neta omplen d'aigua la basseta.
- Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigüeta.
- Migjorn d'hivern, pluja d'infern.[2]
- Migjorn de dia nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit.
- Migjorn de vesprada, fresca a la matinada.
- Migjorn, en arribar me'n torn.[2]
- Migjòrn, es el alcabòt del maestral.
Fa referència a què el migjorn és el vent que més por dóna als mariners i pescadors.
- Migjorn, pa en es forn.[2]
- Migjorn, pluja d'altre jorn.
- El llevant la mou i el migjorn la plou.[2]
- Per migjorn hi ha llegany.
- Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.
- Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d'anar al Born.[2]
- Quan el migjorn punxa, senyal de pluja.
- Quan ha passat el migjorn, el dimoni diu: "Déu faci que no torn".
- Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern omplen el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors.
- Vent migjorn, no hi torn.[2]
- Vent de migjorn, pluja dejorn.[2]
- Xaloc i migjorn, la fi del món.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Migjorn». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Arimany, Miquel. Quaderns de lectures catalanes (en català). Vol. 2. Barcelona: Ed. Miquel Arimany, 1976. ISBN 9788472111158.
- Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra. (en català). València: Imprenta Diana, 1947.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.