bruixa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbɾu.ʃə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈbɾuj.ʃa/
	valencià /ˈbɾuj.ʃa/, /ˈbɾu.ʃa/

• Rimes: -ujʃa
• Etimologia: D’origen preromà incert, potser del cèltic *vroikos ‎(«bruc»), segle XIII.

bruixa f. ‎(plural bruixes)

1. Dona que practica bruixeria.
2. (despectiu) Dona dolenta, de males intencions o de mal caràcter.
3. Personatge tradicional representat per una dona vella i lletja amb poder màgics.
4. (peixos) Peix pla que habita el fons marítim i s'amaga entre la sorra (Lepidorhombus boscii).
5. (peixos) Peix que es diferencia de l'anterior per ser de pell més clara i mida menor (Lepidorhombus whiffiagonis).
6. (peixos) Peix teleosti de la família dels bòtids i de l'ordre dels pleuronectiformes (Arnoglossus thori).
7. (peixos) agulleta espinosa

• (Lepidorhombus boscii) bruixa de quatre taques, capellà, llisèria, misèria, palaia, palaia bruixa, peluda amb randa, serrandell, lligèria, palà
• (Arnoglossus thori) llenguado, llisèria, paella, palaia, palaia pigallada, peluda, peluda amb randa, peluda pigallada, serrandell, llisseria, peluda randa
• (Lepidorhombus whiffiagonis) bruixa sense taques, capellà, gall, llisèria, palaia, palaia bruixa, serrandell

• peixos > escoftàlmids (Lepidorhombus boscii, Lepidorhombus whiffiagonis)
• peixos > bòtids (Arnoglossus thori)

bruixa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bruixar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bruixar.

• Síl·labes: brui·xa (2)
• Heterograma de 6 lletres (abirux)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• bruixa. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.