instructiu

Català[modifica]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ins.tɾukˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí instructivus.

Adjectiu[modifica]

instructiu m. ‎(femení instructiva, plural masculí instructius, plural femení instructives)

1. Que instrueix, que ofereix instrucció, que serveix per instruir.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

instructiu m. ‎(plural instructius)

1. Cas gramatical que adopta una paraula que expressa manera o instrument.

   tee näin

   en finès, fes-ho d'aquesta manera (näin és l'instructiu de nämä)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

• Síl·labes: ins·truc·tiu (3)

Vegeu també[modifica]

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB