sens

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈsens/, (gironí) /ˈsɛns/
	balear /ˈsəns/, /ˈsɛns/
Occidental:	/ˈsens/

• Rimes: -ens
• Homòfons: cens, cents, sents
• Etimologia: Del català antic senes, de sene i -s ‎(adverbial), del llatí sine, segle XIII.

sens

1. sense

   Sens dubte, sens falta

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Etimologia: Reducció de senes, de sene i -s ‎(adverbial), del llatí sine.

sens

1. sense

   «Establiment fo fet que neguna dona no exís del monestir sens gran necessitat.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

• sene, senes, sense, sensa

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

sens m. ‎(plural sens)

1. sentit
2. direcció

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsens/
• Etimologia: (pendent)

sens m. ‎(plural senses o sensi [aranès])

1. seny

• sense
• (gascó) shens

sens

1. sense

• Pronúncia: /sεns/
• Etimologia: Del llatí sēnsus.

sens m. inan.

1. sentit

   Nie ma sensu. ― No té sentit.