vulgar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buɫˈɣar/, balear /vuɫˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /buɫˈɣar/
	valencià /vuɫˈɣaɾ/, /buɫˈɣaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí vulgaris.

vulgar inv. ‎(plural vulgars)

1. Característic del comú de la gent.
2. De qualitat baixa o del gust de les persones amb poca educació.

• comú, popular
• ordinari

• acne vulgar
• llatí vulgar
• llengua vulgar

• Síl·labes: vul·gar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aglruv)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia: /ˈvʌl.ɡə/ àudio (EUA) ^ⓘ

vulgar ‎(comparatiu vulgarer o more vulgar, superlatiu vulgarest o most vulgar)

1. vulgar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \bulˈɣaɾ\
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí vulgaris.

vulgar inv. ‎(plural vulgares)

1. vulgar

• año vulgar
• era vulgar
• latín vulgar
• ruipóntico vulgar
• sustitución vulgar

• Síl·labes: vul·gar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aglruv)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vulgar