Vés al contingut

Setge d'Ulldecona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge d'Ulldecona
guerra civil catalana Modifica el valor a Wikidata
Setge d'Ulldecona està situat en Catalunya
Ulldecona
Ulldecona
La Bisbal
La Bisbal
Lleida
Lleida
Barcelona
Barcelona
Tarragona
Tarragona
Girona
Girona
Tortosa
Tortosa
Cervera
Cervera
Hostalric
Hostalric
Igualada
Igualada
Puigcerdà
Puigcerdà
Vilafranca
Vilafranca
Perpinyà
Perpinyà
Vic
Vic
Manresa
Manresa
Balaguer
Balaguer
Roses
Roses
Figueres
Figueres
Posicions reialistes
Posicions rebels
Posicions franceses
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Datajuny 1465 Modifica el valor a Wikidata –  20 setembre 1465 Modifica el valor a Wikidata
LlocUlldecona
ResultatVictòria reialista
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Sense Fe Diputació del General de Catalunya Generalitat de Catalunya
Cronologia

El setge d'Ulldecona fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents

[modifica]

El 6 d'abril de 1465 la gent de Tortosa pren Ulldecona[1] i a finals de maig de 1465, Joan II es reuneix amb la seva dona a València, on recluten 300 genets, 600 infants, una bombarda de sis arroves i una de quatre i mitja. El fracassat setge de la Bisbal obligà Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l'estol reial i a tornar a Tarragona.

El setge

[modifica]

Joan el Sense Fe arriba a Ulldecona a principis de juny i posa la ciutat a setge, moment aprofitat pels assetjats per fer una sortida, arribant a prop de la tenda de la reina. Joan abandona el setge per dirigir-se a aixecar el setge de Cervera mentre Pere avançava al nord, prenent Camprodon, Berga, Bagà i Olot.[2] La vila fou bombardejada per les bombardes valencianes que van destruir dues torres i una part de la muralla.[3] Un assalt fou rebutjat el 21 de juny[4] però finalment va rendir-se a les tropes reials comandades per Lluís Despuig, capità del Maestrat de l'Orde de Montesa el 20 de setembre de 1465.[2]

Conseqüències

[modifica]

El 2 d'octubre de 1465, el príncep Ferran amb l'exèrcit reial inicià un setge fluvial i terrestre a Amposta amb la flota de Joan III de Vilamarí, i l'exèrcit d'Alfons d'Aragó i d'Escobar al castell d'Amposta, i amb la caiguda d'Amposta el juny de 1466 en mans reials, quedava obert el camí de Tortosa i Barcelona.[5] Lluís Despuig fou nomenat el 21 d'agost de 1466 pel rei prior de la Batllia d'Ulldecona.

Referències

[modifica]
  1. Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Volum 2. Impr. d'Henrich, 1913, p. 278. 
  2. 2,0 2,1 Roig Vidal, Joan «Història abreujada d'Ulldecona en quatre etapes». Raïls, 26, 2010.
  3. Martínez Ferrando, Jesús Ernesto. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria. Institut d'Estudis Catalans, 1936, p. 78-79. 
  4. Ryder, Alan. The Wreck of Catalonia: Civil War in the Fifteenth Century. OUP Oxford, 2007. ISBN 0191607223. 
  5. «Conferència “La guerra Civil Catalana. L'àmbit d'Amposta i Terres de l'Ebre ”». Més Ebre, 30-11-2015. [Consulta: 19 gener 2020].