Vés al contingut

Setge de Cervera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge de Cervera
Guerra Civil Catalana
Setge de Cervera està situat en Catalunya
Lleida
Lleida
Barcelona
Barcelona
Tarragona
Tarragona
Girona
Girona
Tortosa
Tortosa
Cervera
Cervera
Hostalric
Hostalric
Igualada
Igualada
Puigcerdà
Puigcerdà
Vilafranca
Vilafranca
Perpinyà
Perpinyà
Vic
Vic
Manresa
Manresa
Balaguer
Balaguer
Roses
Roses
Calaf
Calaf
Amposta
Amposta
Ulldecona
Ulldecona
Figueres
Figueres
Combats durant el Setge de Cervera
Posicions reialistes
Posicions rebels
Posicions franceses
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
DataFebrer de 1464 a 14 d'agost de 1465
LlocCervera
ResultatVictòria de Joan el Sense Fe
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Diputació del General de Catalunya Pere de Portugal
Diputació del General de Catalunya Diputació del General
Cronologia

El setge de Cervera fou un dels episopis de la guerra civil catalana

Antecedents

[modifica]

Pere de Portugal fou proclamat el gener de 1464 any com a nou sobirà del Principat de Catalunya per les institucions catalanes contraries a Joan el Sense Fe.

El setge

[modifica]

El febrer de 1464 Joan el Sense Fe va posar setge a Cervera,[1] i el març va dirigir personalment al març el setge de Lleida al costat del seu fill Alfons VI de Ribagorça, Bernat Hug de Rocabertí i Rodrigo de Rebolledo amb aconseguit diners i soldats de les ciutats de Saragossa i València, i el 6 de juliol va aconseguir que la ciutat capitulara.[2]

Després de la pèrdua de l'estratègica plaça de Vilafranca del Penedès l'agost, Pere de Portugal va reunir a Barcelona un contingent nodrit de tropes per fer front a la previsible ofensiva de les forces realistes fidels a Joan el Sense Fe.[3] Joan el Sense Fe va establir el Setge de Cervera, i quan Pere de Portugal va tenir notícia que les forces assetjadores al comandament de Joan Ramon Folc IV de Cardona anaven a rebre el reforç d'un nou contingent comandat pel joveníssim príncep hereu, va sortir des de Vic, on havia establert la seva caserna general, per a Cervera.[4] El seu exèrcit acabava de ser reforçat amb tropes portugueses i borgonyones i comptava amb els caps militars més destacats: Pere d'Eça, Beltrán i Joan d'Armendáriz, el comte de Pallars, Guerau de Cervelló, el baró de Cruïlles, el vescomte de Rocabertí i el vescomte de Roda,[4] i va sortir al seu encontre l'exèrcit realista que també comptava amb els seus capitans més importants. Al costat del comte de Prades i del seu fill Joan Ramon Folch III, hi havia l'arquebisbe de Tarragona, el comte de Mòdica i el castellà d'Amposta Bernat Hug de Rocabertí ―només faltava el comte d'Ampúries, fill natural de Joan―. L'exèrcit realista va sortir al seu encontre i el xoc entre tots dos es va produir en camp obert el 28 de febrer entre Prats de Rei i Calaf, on Pere fou derrotat i tornà a Manresa,[5] fet que va suposar deixar de gaudir de la confiança de les autoritats catalanes,[6]

En resposta a la derrota de Calaf, el 7 de juny de 1465, Pere va prendre La Bisbal, punt estratègic de les comunicacions entre Girona i la costa, defensat pel bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Pere avançava en el nord, prenent Camprodon, Berga, Bagà i Olot amb les tropes de Joan estancades en el setge d'Ulledecona i el setge d'Amposta, que va caure el 21 de juny.[7] Amb la caiguda d'Amposta en mans reials, quedava obert el camí de Tortosa i Barcelona.

L'armada de Francesc Berenguer de Blanes perseguí els vaixells de la Generalitat, que el 12 de juliol van desembarcar reforços portuguesos,[8] i que es van refugiar al port de Marsella.[9] Igualada va caure el 17 de juliol,[6] i Cervera el 14 d'agost[10]

Conseqüències

[modifica]

Ulldecona va caure el 20 de setembre de 1465.[7]

Pere rebé el suport rebut per mar des de Portugal quan Barcelona fou assetjada el juliol de 1465 per Alfons d'Aragó i d'Escobar,[7] però les negociacions de Joan van deixar Pere sense aliances, perdent el suport de Milà i Castella i restant-li només el suport d'Anglaterra i Borgonya, que no podien influir en la guerra.[11] Diverses poblacions catalanes canvien de bàndol (en els dos sentits) durant el conflicte, dificultant així encara més l'estratègia.[12] Com a conseqüència de les derrotes i de la crisi econòmica i financera que patia Barcelona, les discrepàncies entre Pere de Portugal i les institucions catalanes amb la Generalitat al capdavant van anar accentuant-se i a la seva mort el 29 de juny a Granollers tot el sud de Catalunya havia passat a mans realistes després de la rendició d'Amposta i Tortosa.[13]

Referències

[modifica]
  1. Gort i Juanpere, Ezequiel «Un episodi de la Guerra Civil Catalana: El setge d'Alcover (1463-1464)». Quaderns d'història tarraconense, X, 1990, pàg. 39 [Consulta: 12 desembre 2022].
  2. Hernàndez, Xavier. Història militar de Catalunya: aproximació didàctica. 1a ed. Barcelona: Rafael Dalmau, 2001-2004, p. 35. ISBN 84-232-0638-6. 
  3. Mestre i Campi, J (dir) Diccionari d'història de Catalunya. pàg 526
  4. 4,0 4,1 Vicens Vives, 2003, p. 300-301.
  5. Vicens Vives, 2003, p. 300.
  6. 6,0 6,1 Indiano, Jordi «Introducció a la presència portuguesa en terres gironines». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XLVI, 2005.
  7. 7,0 7,1 7,2 Roig Vidal, Joan «Història abreujada d'Ulldecona en quatre etapes». Raïls, 26, 2010.
  8. de Capmany de Montpalau i Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). vol.4. D. Antonio de Sancha, 1792, p. 10. 
  9. Feliu de la Peña i Farell, Narciso. Anales de Cataluña y Epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la Nacion Catalana... desde la primera Poblacion de España hasta el presente de 1709 (en castellà). Joseph Llopis-Jayme Surià-Juan Pablo Martí, 1709, p. 50-51. 
  10. Llobet i Portella, JosepSEP M. «Un fogatge de Cervera de 1467». Miscel·lània Cerverina, 7, 1991, pàg. 179-183.
  11. Brian Tate, Robert. Joan Margarit i Pau (en anglès). Manchester University Press, 1986, p. 45. ISBN 0719012155. 
  12. Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a ed.. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 26 setembre 2020]. 
  13. Hernàndez Cardona, 2003, p. 35.

Bibliografia

[modifica]
  • Vicens Vives, Jaume. Paul Freedman i Josep Mª Muñoz i Lloret. Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV (en castellà). Pamplona: Urgoiti editores, 2003 [1a. ed. 1953]. ISBN 84-932479-8-7.